I Iceta demana respecte

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar divendres “respecte” a les institucions i els símbols de l’Estat. El líder dels socialistes ho va dir després que la portaveu del govern i consellera de Presidència, Elsa Artadi, afirmés que el rei no seria rebut amb un somriure el mateix divendres en una entrevista a aquest diari i que el mateix president del govern, Quim Torra, afirmés que demanaria al monarca que es disculpés pel seu discurs sobre l’1-0 en la inauguració, també divendres, de la Trobada Empresarial al Pirineu.

Iceta és tan polític, amb majúscules, i té tanta experiència que no saps mai si les coses les diu perquè les sent de veritat o perquè toca dir-les i tant fa el que ell pensa. En aquest cas, podria ser que toqués per ajudar a rebaixar la tensió. És cert. Però també suposo que quan demana respecte ho fa pel rei, Felip VI, que es va negar a rebre Carme Forcadell, la presidenta del Parlament sorgida d’unes eleccions, perquè aquesta li comuniqués, com era habitual, qui era el nou president del govern, Carles Puigdemont. Que lluny que queda aquell “parlant s’entén la gent”, de Joan Carles I a Ernest Benach, en la mateixa situació però el 2003. I és, la que mereix respecte, la mateixa monarquia del discurs del 3-0 , que va donar carta blanca a la repressió perquè no només va justificar les brutals càrregues policials de l’1-0, sinó que va fer una crida a exportar l’“A por ellos” policial a tots els àmbits. Va ser com dir: “Si el PP defalleix en algun moment agafeu el relleu i esclafeu-los!”

I suposo que demana respecte per la fiscalia, per exemple. La fiscalia que obliga els fiscals catalans a fer el que sigui per mantenir obertes centenars de causes contra alcaldes per l’1-0 tot i la seva opinió contrària; o aquesta fiscalia que ha quedat tan bé en la recent interlocutòria de l’Audiència de Lleida que arxiva la causa, per delicte d’odi, contra els mestres de la Seu . L’informe de la fiscalia té paràgrafs iguals –vaja, redactats des de Madrid– als que hi ha en la denúncia contra els mestres de Sant Andreu. Quines coses. D’acord, respectem les institucions, però fem-ho tots, no? I potser que comencem perquè qui ha promogut la repressió o fabulat demani perdó.