Els nostres ‘americanos’

Lloret ha celebrat, una vegada més, la Fira dels Indianos. Aquesta vegada, però, ha tingut unes connotacions especials. Hi ha hagut la presència de Jorge Ribalaigua, el fill del famós bàrman Constante. El lloretenc Constantí Ribalaigua i Vert (1888-1952), de jove, va emigrar a Cuba i es va instal·lar a l’antiga taverna La Piña de Plata (coneguda, també, entre els lloretencs, per “el cafè d’en Cotorra”), que havia comprat Narcís Sala Parera i que va convertir en la cocteleria La Florida, famosa, posteriorment, amb el sobrenom afectuós de La Floridita. A l’establiment dels Sala Parera no solament hi anà a treballar –i va acabar essent-ne l’amo– Constantí Ribalaigua sinó que també hi va servir Miquel Boadas Parera (1895-1967), un altre emigrat, familiar dels amos, que, al cap d’uns anys, optà per retornar a la pàtria i instal·lar-se a la cantonada del carrer Tallers a Barcelona, on va crear el Boadas Coctails Bar, de fama mundial. Deu fer cap a un any que va morir, precisament, la seva filla i continuadora, la Maria Dolors Boadas Ribas. Constantí Ribalaigua, creador del daiquiri en la seva fórmula definitiva, va tenir un admirador de prestigi, l’escriptor Ernest Hemingway (1899-1961), que freqüentava, sempre que podia, la Floridita i en va cantar les excel·lències a la novel·la Islands in the stream. Amb la revolució de Fidel Castro, i malgrat que el palau del còctel, expropiat, ha continuat com un vaixell insigne de la tradició cubana, els Ribalaigua van haver d’establir-se a Miami. Juntament amb Jorge Ribalaigua i la seva esposa, ha vingut, també, a Lloret el cantinero Julio Cabrera, un dels millors exponents de l’actual cocteleria nord-americana. Una de les nits que ha passat entre nosaltres va fer una exhibició a la terrassa superior de l’hotel Delamar, de la família Frigola, vinculada, també, a l’aventura americana, i va crear dos còctels especials: el Delamar i el Bella Dolores, que els assistents vam assaborir complaguts en el decurs d’una vetllada que, pel seu ambient, podem qualificar de màgica. S’ha de subratllar, però, que si aquest esdeveniment ha tingut lloc, es deu, sobretot, a l’interès, a les indagacions i al savoir faire dels joves historiadors David Barba i Montserrat Sala, que han viatjat a l’Havana, han establert sòlids vincles culturals amb gent destacada d’aquell país i han aconseguit que la història lloretenca, degudament recuperada, pugui anar de bracet amb el món de la restauració i l’hostaleria actuals, conferint-los un major prestigi i pregonant les seves arrels.