Desinflar, destensar...

Anada a Barcelona amb cotxe. Una hora de cua per accedir-hi, una hora escoltant una emissora de ràdio catalana parlada. El centre d’interès únic és el PP, que ha de renovar la presidència. Els tertulians coneixen al detall els aspirants al càrrec. Saben els motius pels quals un s’ha retirat de “la cursa”, estan intrigats per si a la una del migdia una dirigent del partit anunciarà que s’hi afegeix. Es veu que un senyor que és o havia estat alcalde de Santander té moltes possibilitats de victòria. No n’havia sentit parlar mai. Els tertulians el troben educat, elegant, dialogant. Sembla que el prefereixen a tots els altres. Conec els tertulians. Fa quatre dies afirmaven que el PP era irrellevant perquè a Catalunya només disposa de quatre diputats parlamentaris. També en deien pestes per ser el patrocinador principal de l’article 155 que després d’haver jugat nosaltres “de farol” ens ha deixat políticament, judicialment i anímicament rebregats. Si tot hagués anat bé, a aquesta hora parlaríem dels problemes del PP com qui ho fa d’un partit holandès. Ha anat malament. Alguns exigeixen als independentistes que reconeguin el fracàs. No ens facin ser redundants ni més explícits: escoltin la ràdio. Vam començar a parlar del “procés” l’any 2010. Ho tinc apuntat: jo també soc tertulià. Vuit anys insistint-hi. Ara parlem del PP o de les satisfaccions que ens pot donar el govern del PSOE. Ja ho fèiem abans de l’any indicat. Les satisfaccions del PSOE? L’acostament (ja ho veurem) dels presos –ni parlar-ne, d’alliberar-los–, l’estudi dels quaranta o cinquanta punts autonòmicament reivindicatius que primer Artur Mas i després Carles Puigdemont van presentar a La Moncloa. L’últim punt, el que parla d’un referèndum acordat, exclòs. El rei que el tres d’octubre ens va esbroncar de mala manera vindrà demà a Tarragona per inaugurar els Jocs Mediterranis. El president Quim Torra dubta, a l’hora que escric això, si anar-lo a saludar o no. Li exigeix unes excuses prèvies. La seva portaveu explica que, sigui com sigui, no serà rebut amb alegria. Ho farem amb cara enfadada i mà freda, doncs. S’ha sabut que la cancellera Angela Merkel va trucar a Rajoy el primer d’octubre perquè aturés la repressió policial. La petició va ser satisfeta cap al migdia. Ara governa el PSOE amb la samarreta dels 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona posada. Merkel i els dirigents europeus poden respirar i atendre altres urgències. La capacitat d’incidència de Puigdemont es redueix. Torra governarà una autonomia. Després de reconstruir-la, ben entès.

“Destensar”, “desinflar”, “normalitzar”: són les consignes. Parlar del PP a la ràdio les deu obeir. Canvio a una emissora musical. Ho hauria d’haver fet d’entrada.