Opinió

A la tres

Plantar el rei

“Torra ara es planteja si planta o no el rei. La qüestió és, però, també, saber qui va plantar primer a qui

Hi ha qui s’exclama aquests dies que el govern Torra en general, i el seu president en particular, es plantegi plantar el rei Felip VI quan aquest vingui de visita demà passat a Catalunya a inaugurar els Jocs del Mediterrani, o quan d’aquí a quinze dies vagi a Girona a entregar els premis que organitza una seva filla. Jo no sé què farà Torra ni soc qui per donar-li consells. Només sé que si ara Torra es planteja plantar el rei és perquè el 3 d’octubre, dos dies després de l’1-O, el rei va plantar bona part dels catalans. Els va abandonar. O el que és pitjor, els va deixar a les mans de Rajoy. I va obrir –perquè va ser ell, el rei, qui la va obrir– la porta al 155. Felip VI va parlar d’una “societat catalana fracturada i enfrontada” (això ho podria haver dit tranquil·lament Albert Rivera o Inés Arrimadas) i va assegurar que “les autoritats de Catalunya” havien “soscavat l’harmonia i la convivència de la societat catalana arribant, desgraciadament, a dividir-la”. Això va ser, segons el rei, l’1-O. Ens vàrem situar “totalment al marge de l’estat de dret i de la democràcia”. “Han pretès trencar la unitat d’Espanya i la sobirania nacional”, hi va afegir. Sa Majestat, és bo recordar-ho, va dir aleshores que els governants catalans, fent l’1-O, havien “vulnerat de manera sistemàtica les normes”, i havien “demostrat una deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat”. Les autoritats catalanes, va dir el rei, es van situar amb l’1-O “totalment al marge del dret i de la democràcia”. Ara que el rei ens visita, i ara que les aigües baixen més tranquil·les (o així ho voldríem creure tots plegats), és bo recordar el que va dir el monarca. La duresa amb què va tractar la situació catalana, la poca empatia cap als 2 milions de catalans que havien sortit al carrer i la nul·la sensibilitat amb res. I això, ja té nassos, ho va arrodonir dient que el seu discurs el feia destacant la seva “entrega a l’entesa i la concòrdia entre els espanyols”. No ho sé, Majestat, si el que vàreu sembrar va ser precisament concòrdia i entesa. De tanta que en devíeu sembrar, em sembla a mi, Roger Torrent ja ha dit que no el vol veure i Quim Torra que s’ho pensa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.