Felip VI se’ns enroca

El Celler de Can Roca ha revalidat la seva posició com a segon millor restaurant del món, segons la revista Restaurant, fet pel qual cal felicitar-los. El lliurament d’aquest guardó coincideix amb les crítiques que han rebut aquest dies els germans Roca, perquè la setmana que ve acolliran a Mas Marroch, com fan des de fa anys, el sopar dels premis de la Fundació Princesa de Girona. Sincerament, jo, després del lamentable discurs del 3 d’octubre de Felip VI, no trobo gaire encertada la presència del monarca espanyol a les comarques gironines. Però això no vol dir que em sumi a la crítiques contra els Roca. A can Roca hi havia menjat molts plats de llenties i macarrons, amb altres companys del diari, d’això ja fa unes quantes dècades. Són gent que sempre han fet la seva feina, que és donar menjar a la gent. Als Roca les coses els han anat bé i han prosperat fins arribar al màxim a què es pot aspirar en el món de la gastronomia. Són gent del poble, que es guanyen molt bé la vida i que, quan ha convingut, han estat al costat de la seva gent, com va passar l’1 d’octubre.

El tema que ens interessa és que Felip VI i els premis de la Fundació Príncep de Girona han perdut pistonada. Pràcticament s’han d’amagar en un restaurant, per lliurar els premis a joves emprenedors. I tot això perquè el monarca, amb seu discurs del 3 d’octubre passat, va girar l’esquena a la majoria dels catalans. Felip VI s’ha enrocat, i no ho dic fent cap joc de paraules, pel fet que s’oculta a cals Roca, sinó perquè, com en qualsevol partida d’escacs, ha fet un moviment d’autoprotecció només pensant en la seva persona.

Al cap dels anys s’evidencia com es van equivocar aquells que pretenien acostar la monarquia als gironins inventant-se la Fundació Príncep de Girona, després d’una protesta a la plaça de Vi, amb la crema simbòlica de fotos del cap d’estat. Fruit d’aquella acció, l’Audiencia Nacional va condemnar per injúries contra la corona els joves gironins Jaume Roure i Enric Stern. Una acusació qüestionada pel Tribunal Europeu de Drets Humans amb una dura sentència contra l’Estat espanyol, condemnat per haver violat el dret de la llibertat d’expressió dels dos joves. El jutge de l’Audiencia Nacional, que va fer el ridícul a Europa, era Fernando Grande-Marlaska, actual ministre d’Interior. Això sí que ens ha de preocupar.