El vi de l’Empordà

Potser em crida més l’atenció aquest vi, que cada vegada té més adeptes, pel fet que a la botiga de casa de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, un supermercat d’abans d’aquells que venien vetes i fils, paraigües de pastor, immensos, camises i americanes de vellut, i per Reis joguines de tota mena, en aquella botiga, dic, un bon dia va aparèixer un enorme bocoi, que es va omplir de vi de Llançà. A casa també veníem vi. Amb la sort, almenys per a mi, que a casa hi havia pocs calés, ja he dit alguna vegada que érem 10 germans, però mai va faltar el porró damunt la taula a l’hora dels àpats. I encara salivejo quan penso en aquells talls de pa i vi ensucrat, que ens feia les delícies del berenar. I no us penseu, no, el vi negre hi era amb abundància fins al punt que havíem de posar un plat perquè no se’ns trenqués el tall de pa. Doncs sí, a casa també havíem venut vi de l’Empordà.

Ja de gran, quan em vaig instal·lar a Tor, vaig començar a anar a comprar vi a la cooperativa d’Espolla, servit amb aquelles capses que contenen un recipient ben protegit, que fa que el vi es conservi. Abans eren de vint litres i ara, de quinze. Ja em va bé perquè m’he fet gran i els de vint em pesaven molt. Com a vi de taula no en bec d’altre, el porró sempre a la nevera, estiu i hivern, tot i que he de reconèixer que cada vegada més els vins de l’Empordà, tots, ja siguin de taula o embotellats, són una delícia. Deu ser per això que amb uns altres amics, mensualment, fem la ruta del vi, que ara ja és oficial i es troben rètols a les carreteres. Comencem a Vilajuïga –aprofitem per comprar la millor aigua del món, que espero que aviat es tornarà a vendre–, ens aturem a Garriguella i acabem a Espolla. Moltes varietats de vi, sense oblidar l’oli, una altra delícia de l’Empordà.

Fa una setmana, el bon amic Xavier Albertí ens va convidar, als que havíem estat del Consell Editorial d’El Punt Avui, a conèixer el seu celler de Cantallops, que té un nom ben adequat, Vinyes dels Aspres. Un altre descobriment. Bàsicament em va impressionar perquè vaig veure que aquell vi era fet més amb el cor que amb el cap, tot plegat dirigit per en David, un jove enginyer que havia nascut enmig d’aquelles vinyes, per cert fill d’un alcalde del poble, que procedia ni més ni menys que de la meva terra, Sant Feliu de Pallerols, amb qui teníem molt bona amistat, en Josep Molas. Cada ampolla de vi és un tresor. Em costava veure en Xavier, un home al qui sempre havia lligat amb el món dels embotits amb fàbrica a Campllong, il·lusionat pel món del vi. És clar, diguem-ho tot, ell descendeix d’aquests indrets.

Vam fruir d’un bon vi i d’un espectacle a l’aire lliure –Fragments de converses. Epistolari Toldrà-Clausells– amb en Queco Novell, Xavier Ricart i la violinista Cèlia Johé, acompanyats per la tramuntana i amb la participació del president de la Generalitat, en Quim Torra. Més, impossible.