El port de Reus

Fa uns dies una il·lustre regidora de l’Ajuntament de Tarragona es va mostrar escandalitzada pel rumor que un il·lustre ciutadà de Reus pogués ocupar la presidència del Port de Tarragona. L’argument, únic, per deslegitimar el suposat candidat era el seu origen ganxet. El comentari es desautoritza per si mateix i no passaria de l’anècdota ridícula de puritanisme “campaneril” si no fos perquè el va dir una representat política molt rellevant, amb un ampli ressò mediàtic, i per tant amb una irrenunciable responsabilitat pedagògica. Tarragona és una ciutat extraordinària amb uns actius immensos, com el Port, que no necessita (ni mereix) exhortacions de curta volada que exaltin el tarragonisme més primari en contraposició a Reus, una altra fantàstica ciutat, també amb grans actius contrastats. Tarragona i Reus formen part d’una mateixa i única realitat, tan complexa i diversa com complementària, malgrat els essencialismes localistes dels uns i els altres que les han fet viure d’esquena, perjudicant greument la vertebració del territori i la prestació de serveis als seus ciutadans. El Port és a Tarragona, però no és de Tarragona, ni per a la gent de Tarragona. El Port és del Camp, i és per a la gent del món. Com ho són l’aeroport, Port Aventura, la Costa Daurada, la petroquímica, el vermut o els castells. És urgent que els polítics escoltin els ciutadans que vivim i estimem aquestes comarques i que aixequin els ulls de la seva circumscripció electoral immediata, i entenguin i atenguin la comunitat d’interessos i oportunitats que ofereix el Camp en el seu conjunt, com a segona àrea metropolitana de Catalunya. El potencial és immens. La URV n’és el millor exemple. L’estació del TAV, possiblement, el pitjor. El Camp s’ha de liderar des de la política, és cert, tant com que cal deixar que es gestioni des de la lògica professional per persones competents, siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin.