Genuí i irrepetible

Conec en Lluís Bosch Cabarrocas de quan vam fer la primera comunió i ell s’emportava tots els clatellots del senyor rector. És un personatge singular, genuí, d’una mena que no se’n fan. L’Ajuntament de Llagostera, d’acord amb ell, li ha expropiat i enderrocat la casa on vivia al carrer Processó, que es trobava adossada a la muralla del castell, per alliberar un nou tram del recinte, dins la rehabilitació del Pla de Barris. En Lluís, que viu sol, s’ha traslladat a un habitatge provisional, fins que pugui disposar d’un apartament a peu pla, ja que per complicacions de salut li van haver de tallar una cama i s’ha de moure en cadira de rodes. Té anècdotes a cabassos. Una de les més celebrades és quan a l’escola anava a buscar els sifons (i els Celtas) per al mestre Sr. Plensa. Es posava un envàs a cada butxaca, com un pistoler, i arribaven gairebé buits perquè ruixava tots els gats i gossos del carrer. Sempre acabava repassat, i ell es revenjava traient el gas dels sifons! Una vegada va guanyar una cursa de motocròs de Sant Feliu de Guíxols amb una Ducson de 49 cc. Va fer la mili a marina, i cada dia s’exclamava: “Hem de pujar aquest parrac una altra vegada?” I no van aconseguir que parlés en castellà! Va fer immersió a pulmó lliure sense saber-ne! N’hi ha per omplir un llibre. Encara a la infància ja traficava amb pólvora i era el més entremaliat de tots nosaltres. Als dotze anys, fart dels clatellots que li fotia el rector Modest Maspoch (vivien al mateix carrer i per castigar-lo se li quedava les pilotes), va agafar una pistola del seu pare i el va tirotejar! Per sort, l’home era prou lluny i va poder fugir cames ajudeu-me: “N’estava fart, sempre que el trobava em fotia quatre tustarrades a la cabota i em deia: “Que Déu el faci bo.” Un dels trets singulars d’en Lluís és el seu llenguatge únic, original, amb uns renecs sui generis: “Càsum fins a les celles del cul de Déu!” Una nit d’acampada al mas del Rocatal, a les Gavarres, es va llevar amb els ulls ben vermells i va entrar a una farmàcia de la Bisbal dient: “Mestressa! Doneu-me un ansat de suc per als fanals!” Ha fet tota mena d’oficis, des d’anar amb els autos de xoc fins a dinamiter, motiu pel qual, tot i els antecedents, tenia llicència per dur pistola. Va fer de cambrer al pub de Can Tres de Llagostera, i en una època era el majordom d’en Piculives, al mas de Sant Martí de Llémena, quan acollia tots els friquis de Girona. Irrepetible.