Dignitat

A Badalona el debat és al carrer i tot indica que s’ha iniciat la campanya electoral de les municipals del pròxim maig, on dues formes de fer política s’enfrontaran a les urnes. Dolors Sabater i Garcia Albiol saben que són els referents, els dos pols, del debat, i qui imposi el seu relat tindrà les de guanyar.

Després de les eleccions del 2015 fou fàcil un ampli acord per evitar que Albiol fos alcalde, quan la ciutat venia de quatre anys de degradació política i es respirava un baix nivell d’autoestima cívica. Un govern amb deu regidors, amb suport extern de socialistes i convergents, feia preveure un mandat equilibrat que podia recuperar l’entramat social i la pau ciutadana. Contra la tensió i la xenofòbia predicada per l’albiolisme, s’anà imposant la dignitat i la feina ben feta.

Amb tot, el Partido Popular mai no perdonaria la derrota, i alimentaria tot allò que podia posar en qüestió el creatiu discurs de Sabater. I, quan el despropòsit del 155 imposà els seus tentacles, el discurs popular ha embolcallat els socialistes locals, sense prou força per treure el cap en el debat badaloní (tres regidors i poca presència mediàtica). Albiol els ha conduït a un atzucac, per humiliar-los i imposar els propis criteris.

Tot legal, fins lícit, encara que no sé si ètic. Un equip mínim intentarà governar la ciutat, amb la pressió d’un albiolisme crescut i el control d’un bloc republicà amb discurs. En la clepsa de molts ciutadans s’obren un munt d’interrogants. I fins algú pot pensar que hauria estat millor que l’equip sortint no hagués estat tan digne i hagués optat pel peix al cove. Una renúncia impossible, quan precisament Dolors Sabater és el vaixell insígnia de la recuperació de la dignitat en la política.