Keep calm
20-S
Quan dijous vam veure, per TV3, el documental 20-S, de Mediapro i dirigit per Jaume Roures, i que va tenir una audiència espectacular, vam quedar emocionats els uns i atònits els altres.
Donar imatge i veu als fets objectius no és fàcil, però aquest documental, tan curosament filmat, tan definitiu, posa en dubte les sentències del jutge Llarena.
S’hi va demostrar que els Jordis són pacífics i pacifistes, que no hi ha delicte de rebel·lió ni d’odi (?), que els fets són superiors als rumors. Crida l’atenció que estigui prohibit en tants llocs, no sigui que els ciutadans espanyols ho vegin i canviïn d’opinió.
Deia Joan Fuster que la policia i els cossos de seguretat no han estat creats per defensar-nos a nosaltres, la població, per ajudar-nos i per evitar que ens agredeixin; han estat creats per defensar l’Estat.
Tinguem present que la cultura de la “Unidad” és antiga i constant. El triomf militar sobre els Països Catalans, les lleis i ordres posteriors, l’assetjament a la llengua van ser la base en què s’ha mogut aquesta colònia de l’est d’Espanya. Invito els lectors a fer una repassada de, quan la República, què deien els caps pensants com Ortega y Gasset, o tot el gruix de l’esquerra progressista: quan es parla d’unidad es tanquen en banda.
Voldria que aquest documental el pogués veure tothom. Que la veritat és incòmoda? Que els somnis d’unitat (i Gibraltar? I Catalunya del Nord?) només són somnis, perquè, senyors espanyolistes: el separatisme és un mot sense contingut: no es pot separar el que mai no ha estat junt.
La lliçó del poble català, en unes concentracions massives, de pau i indefensió, els crits d’alerta dels Jordis, que volen la tranquil·litat i el pacifisme, és emocionant.
Intentar entrar a la força a la seu de la CUP sense ordre judicial ha passat sense que ningú dels agressors hagi estat jutjat o almenys escridassat. “A por ellos.” Tot s’hi val. Si ets català tens un mal de naixença. Marededeusenyor.