Cartetes i altres cosetes

La carta d’Oriol Junqueras a la militància d’ERC, que Gabriel Rufián va llegir durant el congrés del partit el passat cap de setmana, ha fet nafretes i ha provocat alguns udols. De manera semblant, la proposta de l’ANC de celebrar primàries “republicanes” als municipis de més de 25.000 habitants, ha fet el mateix efecte. És veritat que el líder d’ERC podria haver polit una mica més la missiva i estalviar-se algunes fiblades, sobretot tenint en compte que hi ha molta gent que no és de la seva corda que també lluita per la seva llibertat. I també ho és que cada municipi és un món i cada partit un continent i que, lamentablement, la cooperació no sempre és possible ni ben rebuda quan els antagonismes s’accentuen.

Tot això ens passa perquè hem estat massa optimistes dipositant en els partits una confiança excessiva: es veu que els podem demanar la lluna en un cove però no els podem demanar que rebaixin el seu protagonisme. Faríem bé de tenir-ho sempre present, això. No per fer-ne retrets sinó per no esperar més del que poden oferir: són organitzacions dipositàries d’ideologia amb interseccions que els permeten incloure-hi pactes però no difuminarse ni renunciar a la pesca de vots. Nosaltres faríem bé d’aprofitar-ho si en aquestes interseccions hi cap la independència, i ells farien bé d’assumir que, en tant que dipositaris de l’acció política, les crítiques, les lloances i les assumpcions dels errors i dels fracassos els són inexcusablement imputables.