La fred i el Carib

Pels carrers, les places i els manglars de les Antilles hi fa calor pràcticament tot l’any. Però, en canvi, quan s’entra en qualsevol edifici caribeny és peremptori posar-se americana o jaqueta per protegir-se de la glacialitat de l’interior. Parlem, és clar, dels immobles que al tercer món poden permetre’s refrigeració artificial: centres oficials, i hotels i restaurants de factura apta només per a l’elit local i els turistes; en aquests paisatges tropicals, tant a la comunista (ha!) Cuba com a les capitalistes R. Dominicana, etc., la climatització –instal·lació i consum– queda lluny dels indígenes. Trobar-se amb aquesta fred ingrata recorda al visitant ultramarí els cines i les oficines de La Caixa dels estius de fa trenta anys, d’abans que el sentit comú s’imposés a l’exhibicionisme; de quan hom s’afaitava deixant les aixetes obertes, i de quan a ningú encara no se li havia acudit la coartada modernista de l’ecologisme: la contaminació, la insostenible despesa energètica, el gel del pol Nord que es fon... Altrament a la Florida dels USA, també de clima tropical –el corrent del golf hi passa a tocar–, és costum i gentilesa de servir aigua en uns grans vasos tan punt el client de cafès i restaurants s’asseu a taula. Malgrat que l’aigua ja és fresca, l’aboquen sobre un inevitable llit de glaçons que ocupa mig got; al cap d’uns segons el líquid esdevé imbevible perquè romp les dents.

Potser és que als caribenys els passa amb la baixa temperatura el mateix que als saharians i beduïns amb l’aigua: allò que no es té, es magnifica, es mitifica. Els antillans exhibeixen el fred semblantment a com els altres han presumit històricament d’aigua amb fonts i brolladors als palaus i jardins suprasaharians: l’Alhambra, Marràqueix, Fes o Kairouan; els musulmans fins i tot l’han sagramentat: el catecisme alcorànic obliga a aparellar l’aigua amb cada un dels cinc precs diaris que prescriu l’islam i que han d’anar precedits de les corresponents ablucions. Que a l’Amèrica Central podrien posar l’aire condicionat més baix? Que a Miami podrien servir l’aigua fresca i no pas glaçada? Sí, però l’home, com escrivia Josep Pla, és un animal més sensual que no pas racional. I si no es poden dessacralitzar conviccions com la patria común e indivisible, o no podem assumir conduir amb més seny, o no volem acceptar que sucres, sals i greixos són contraris a la caixa de la Seguretat Social, no podem pas esperar que uns abaixin la climatització o que els altres deixin el gel al congelador.