Keep calm
La ràdio
El poder de la ràdio se sent i es nota cada dia. Es veu en una ràdio com la que acaba de tancar, Fem Girona
El cap de setmana passat, amb l’arribada al final del mes de juny, ha suposat el tancament d’una fleca centenària de Terrassa, d’una llibreria de referència de Tarragona i d’una ràdio a Girona que ha fet de la proximitat la seva veritable raó de ser. Quan tenia catorze anys vaig començar a fer ràdio, al meu poble, a Besalú. I des de llavors que tant el mitjà com els que el fan possible, me’ls he mirat –i sobretot escoltat– d’una altra manera. El llenguatge, el missatge, el producte radiofònic és autèntic, seductor, proper, genuí, diferent i resistent al pas del temps. I al de les tecnologies! L’estrella de la ràdio no ha mort i ha sobreviscut malgrat la cançó de Buggles. Ni ara en l’era de les piulades, al contrari, hi conviu a la perfecció. De fet, molts models de ràdio podran resistir fent el pas a la xarxa. El poder de la ràdio se sent i es nota cada dia. Es veu en una ràdio com la que acaba de tancar, Fem Girona. Una emissora local, municipal, que treballava cada dia per fer-se sentir en un espai comunicatiu que semblaria limitat, però res més lluny de la realitat. Eren a tot arreu perquè s’havien cregut aquell binomi de “pensa en global, actua en local” tot fent bo aquell principi d’“informar, formar i entretenir”. Aquest triple objectiu que ja es podia llegir a les bases fundacionals dels serveis de ràdio i televisió britànics, la BBC, s’ha mantingut des de sempre en ràdios locals que encara es poden sintonitzar a molts pobles i ciutats. Una ràdio local, però, serveix, a més, perquè al voltant d’aquests tres pilars n’integris d’altres que són valors que t’acompanyaran tota la vida, tant si n’ets oient com si n’ets responsable, del producte que surt per antena. El servei, el compromís i la responsabilitat cap als altres. Tot això es posa de manifest cada dia quan obres el micro per explicar de manera pròxima i entenedora la realitat que interessa als teus veïns. Si s’apaga una d’aquestes veus, la ciutadania potser d’entrada no se n’adona, però a la llarga se’n ressent, de la desaparició de la seva ràdio.
