Copes i bastos

Els jugadors del Barça, i el seu entrenador, Josep Guardiola, es queixen de l'injust tractament que l'equip rep de la premsa esportiva de Madrid. Qui això signa, que no sol llegir aquest tipus de diaris (perdoneu, companys d'El 9), va tenir dissabte l'oportunitat casual de fixar-se en la contraportada d'un. I m'hi vaig fixar justament pel títol: «Al Barça sólo le salva el espíritu de Tom Henning». Després, ja immers en el text, vaig trobar dos paràgrafs que em van fer entendre, sense cap ombra de dubte, la indignació dels futbolistes blaugrana. Aquest és el primer: «El Barça siempre encuentra un amigo con un pito a mano cuando lo necesita. El tufillo que desprenden los arbitrajes con los azulgranas es como un supermercado lleno de quesos de Cabrales: apesta.» I heus ací el segon: «...a los azulgranas siempre les quedará el espítitu de Tom Henning, el héroe del equipo más alabado de la historia. Sin su cabeza rapada y su cara dura, Laporta tendría seis copas menos.» Després de tan esclaridora lectura, vaig preguntar als de la secció d'esports qui dimonis era el cap rapat i cara dura d'en Tom Hennig, i em van explicar que era l'àrbitre que havia dirigit un partit de la Champions entre el Barça i un altre equip europeu. O sigui, que gràcies a un determinat àrbitre i a un partit concret, ara hi ha a les vitrines del FC Barcelona la copa del Rei, la copa de la lliga, la supercopa d'Espanya, la supercopa d'Europa i la copa Intercontinental. Fins i tot els llecs en temes de futbol saben allò que els entesos d'arreu del món han certificat, amb paraules i també amb guardons de màxim prestigi: que la manera de jugar de l'equip que entrena en Guardiola és d'una qualitat inqüestionable. Llàstima que aitals coneixements no els tingui el suposat periodista que signa els despropòsits que he transcrit. Perquè em costa molt pensar en una enveja mal digerida o unes patètiques ganes de fer mal. I perquè mai cap diari esportiu català ha mirat de desacreditar el Real Madrid utilitzant la mentida, l'oprobi o la vilesa.