Ratafia i galetes

A La Moncloa ja hi reposa una ampolla de ratafia Corriols. Està feta amb 50 herbes remeieres de les Guilleries i nous verdes collides a mà. I és obra de la farmacèutica Anna Selga, que dedica els diners a projectes contra la MAT. Models energètics a part, ja tenim per a la història la cimera de la ratafia. I, com passa en aquests casos, s’ha volgut buscar una simbologia en el regal de Torra a Sánchez. Ratafia deriva del llatí rata fiat: queda signat.

El problema és que no es va signar res. Però seguim investigant. Sabem que el president Torra té delit per la ratafia des que el 30 de juny va piular: “La ratafia és país, paisatge, color, llum, família, tradició. La ratafia és qui som. Fem ratafia per saber d’on venim. A casa, l’avi del meu avi, ja feia ratafia.” La piulada li va valer tota mena de mofes. Però ja s’ha explicat que la va fer després de participar en un taller de ratafia a Santa Coloma de Farners, d’on ve la seva família. I que ell mateix fa ratafia a partir d’una recepta del seu avi. Sota el consell del seu nebot, confrare de la cosa, el president fa una ratafia suau, amb pinyes dels xiprers del cementiri colomenc. No entenc per què no li va portar la seva, a Sánchez. Sí que entenc que no portés galetes Trias. Ens hauria recordat massa les Teresines.

Potser la clau és doncs a Santa Coloma de Farners. Població amb gran riquesa aqüífera, amb brolladors com ara la font Picant o la font de Sant Salvador, d’on segons la llegenda va sortir l’aigua gràcies a un miracle de sant Salvador d’Horta. I, és clar, Santa Coloma és cèlebre també per les seves aigües termals, que emanen a 40 graus, amb propietats curatives que van impulsar el negoci balneari. I potser som aquí. Potser el missatge és que ja sabem què pensa cadascú, però ara toca passar pel balneari. Després ja veurem. Potser farà falta un altre miracle de sant Salvador.

Diu la llegenda que va curar una nena castellana que, de cop, es va posar a parlar... en català. Potser la piulada de Sánchez és un senyal diví.