Les dues ‘P’: pocs i purs

L’independentisme català, s’hi estigui d’acord o no, ha fet una evolució en el procés cap a la República. La qual cosa –que l’unionisme no s’enganyi– no vol dir que hagi renunciat a l’objectiu final. La clau de volta d’aquesta nova etapa serà si es manté la confiança majoritària en els actors polítics que han liderat fins ara el procés arriscant-ho tot. O s’imposarà un irresponsable guerracivilisme que debilita els republicans. La punta de llança contra la credibilitat del govern recuperat de les grapes del 155 la lideren sectors independentistes vinculats al nefast reduccionisme de les dues ‘P’: pocs i purs. La crítica és legítima i tothom té dret a ambicionar càrrecs polítics, però l’abús de la demagògia i el populisme barat que s’entreveu en l’oportunisme polític de determinats personatges comença a ser lamentable. Però els problemes del govern Torra també tenen una innegable component interna. Malgrat que Torra, com es va poder veure a la plàcida cimera monclovita amb Sánchez, s’aparta a la pràctica cada cop més del realisme màgic acceptant que la República no s’assoleix simplement desitjant-la molt, JxCat manté un tacticisme del simbolisme permanent mirant de reüll com desgastar ERC que malmet, incomprensiblement, la unitat d’acció amb el seu soci de govern, com va passar ahir mateix al Parlament. I de retruc provoca contradiccions en el seu propi executiu i el debilita. Per a l’objectiu del republicanisme segurament convindria més que els juntistes dediquessin els esforços a recompondre i enfortir el centredreta independentista. Com a JxCat no se n’han sortit, veurem ara el resultat del nou projecte de la Crida Nacional per la República –malgrat que entre la Crida i JxCat costa de veure-hi les diferències–. Perquè és urgent que acabi la pugna interna per l’espai postconvergent entre JxCat, els diversos sectors del PDeCAT i altres grupuscles afins. Cal enfortir tots els espais republicans, perquè no farà més República qui més cridi sinó qui més sumi.