El veritable adoctrinament

Ha arribat un punt que no tan sols hi ha barra lliure a l’Estat per acarnissar-se amb el sobiranisme català, sinó que fins i tot és una actitud que té premi: als policies que van venir a pegar l’1-O, per exemple, els van regalar un cap de setmana a tutti pleni; al seu cap, Pérez de los Cobos, el van ascendir, i el ministeri va voler condecorar, en un ridícul no prou ponderat, els agents alemanys que van detenir Puigdemont. L’anticatalanisme ven a l’Estat, i això ho sap també el president Sánchez, que ara ensenya amb bonhomia al seu homòleg Torra la font on festejava Machado però que fa mes i mig feia punts titllant-lo repetidament de racista i xenòfob per uns articles de fa anys, del tot tergiversats i trets de context. Els mateixos pels quals l’exvicepresident Guerra li diu nazi, per cert.

Ara els candidats al PP, castellaníssims tots, rivalitzen a veure qui diu la barbaritat més grossa del catalanisme, que això dona vots. Soraya, qui en to mofeta parlava del “Diplocat en liquidació”, afirma ara que a Catalunya hi ha apartheid als no-independentistes, i es queda tan ampla. Això després que Pablo Casado, que fa uns mesos avisava Puigdemont que podia acabar com Companys (afusellat), vingués per dir als independentistes que si volen marxar d’Espanya se’n vagin a Bèlgica. És a dir, instava la meitat dels catalans a deixar el seu país, afirmació que per si mateixa ja inhabilitaria qualsevol polític arreu, però que a més hauria de ser investigada pel Tribunal Internacional dels Drets Humans per apologia del feixisme. Els insults i amenaces no són nous, però ara sí desacomplexats, i el més preocupant és que l’espanyolisme català els està comprant acríticament i reproduint irresponsablement. Sí, els mateixos que parlen d’adoctrinament.