Ara fa un any

Ara fa un any tot just faltaven menys de tres mesos per fer el referèndum, hi havia molt per fer i res semblava possible. Junqueras i Romeva havien rebut l’encàrrec del president Puigdemont d’organitzar l’1 d’octubre, però les seves conselleries no tenien les competències per fer-ho ni els eren traspassades. Des de Setmana Santa que tot semblava embarrancat: era quan van sortir les gravacions de Bonvehí especulant amb una possible candidatura de Santi Vila, mentre per un altre cantó es filtraven a la premsa les discrepàncies des de Governació amb la compra de les urnes. Van anar passant les setmanes fins que una entrevista al conseller Baiget, en aquest mateix diari, va evidenciar que una part molt important del govern no estava gaire per la labor. Hi havia un nus molt entortolligat que s’havia de desfer. Finalment, el 14 de juliol, efemèride de la presa de la Bastilla de París, hi ha decapitacions també a Barcelona. Conselleries clau en l’organització d’un referèndum, totes d’un mateix color polític, com ara Interior (Mossos), Ensenyament (col·legis electorals) i Presidència (CTTI), així com la secretaria del Govern (contractació), cauen quan el calendari ja està en el compte enrere. En aquell precís moment, també es traspassen les competències en processos electorals –l’organització de votacions, parlant pla– de Governació a Vicepresidència. Borràs es queda, però la patata calenta l’agafa Junqueras. Curiosament, Santi Vila també es queda, per cert. La trepidància de la nostra realitat immediata, amb l’heroica mobilització, la nefasta repressió i la posterior propaganda electoral, han fet que la mirada històrica a curt termini quedi enterbolida. Per això quan Junqueras reivindica en una carta que es va haver “de carregar tota la feina i responsabilitat a l’esquena al juliol per salvar l’1 d’octubre” hi ha qui pot sortir a gesticular aïradament a la seva fàtua televisiva diària com si els fets fossin opinables.