Segon avís

Fa una setmana, l’11 de juliol, es va celebrar el Dia Mundial de la Població. Va ser establert l’any 1989 per les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar, conscienciar i cridar l’atenció dels governs i de la població en general sobre la importància i la urgència dels problemes que es deriven del creixement exponencial de la població humana. Aprofitant l’efemèride, un grup de científics autoanomenat Union of Concerned Scientists (Unió de Científics Preocupats) ha rellançat un article que va publicar el novembre del 2017 intitulat World scientists’ warning to humanity: a second notice (“Advertència a la humanitat dels científics del món: segon avís”). És el treball amb més autors que s’ha escrit mai, 15.372 científics de 184 països en la seva redacció original, entre els quals qui signa aquest article, i des del novembre del 2017 s’hi han afegit 5.000 científics signants més.

De fet, aquest Segon avís és la continuació d’un manifest publicat vint-i-cinc anys abans, el 1992, on s’enumeraven els principals problemes que calia afrontar per mantenir una vida digna a la Terra. Textualment deia: “Per evitar que es produeixi una mutilació irreparable del planeta i s’estengui la misèria, la humanitat ha de canviar radicalment la manera com gestiona el medi ambient i la vida que conté.” Ara, vint-i-cinc anys després, de tots els problemes que es denunciaven només se n’ha resolt un, estabilitzar la capa d’ozó. La resta s’han agreujat, alguns fins i tot més del que es preveia, com ara el canvi climàtic i la reducció de les reserves d’aigua potable.

En aquest Segon avís, que és de lliure accés al web de la revista BioScience (doi.org/10.1093/biosci/bix125), es fa un nou toc d’alerta perquè cadascú examini el seu comportament individual en relació amb el desenvolupament sostenible, i s’intenta generar un estat de pressió positiu i proactiu sobre els representants polítics perquè adoptin mesures de caràcter local però amb visió global de manera urgent. No obstant això, sense els granets de sorra aportats pels més 7.600 milions d’habitants del planeta, difícilment es podran assolir els objectius necessaris per mantenir una vida digna a llarg termini. Aquesta és la funció dels avisos, advertir d’alguna situació perquè obrem en conseqüència.

Tanmateix, no n’hi ha prou amb aquests avisos fets des de la ciència. També calen, de manera molt destacada, les reflexions humanistes, com per exemple les que he trobat a l’assaig Nova il·lustració radical, de la filòsofa Marina Garcés, on reflexiona sobre una aparent rendició per viure més dignament. “Pensem que ho sabem tot”, diu, “però tenim la sensació que no hi podem fer res”. Sense un apoderament individual crític que ens faci obrar en conseqüència, aquest Segon avís serà tan poc efectiu com el primer.