De set en set
Canalla estressada
Topo de nassos amb un anunci de televisió que aconsella a la canalla que faci ús d’uns ninos que, segons sembla, si els estrenys redueixen l’estrès infantil. Ninos antiestrès, en diuen. L’anunci en qüestió no es dirigeix només a nens i nenes amb problemes diagnosticats (tot i que dubto de les capacitats pal·liatives d’aquesta joguina) sinó que mira de captar l’atenció de tot el col·lectiu. M’expliquen que l’invent té èxit. Perquè tothom sap, sobretot qui té fills petits, que la gran majoria d’infants estan sotmesos a una pressió i un estrès dignes de ser perseguits per l’Organització Mundial de la Salut. Sobretot, pobrets meus, tenint en compte que formen part d’un món en què milers de nens moren de forma cruel sense una sola oportunitat d’escapar del malson que els persegueix. Soc incapaç d’imaginar quin favor fem a la canalla contribuint a fer que es creguin que la vida privilegiada que els servim, sempre que tinguin un entorn normalitzat, arriba a contenir elements traumàtics que els provoquen aquest malviure. Si s’ha de permetre que es creguin que la seva vida ja és ara estressant, potser que comencem a estalviar per invertir en psicòlegs, psiquiatres, terapeutes, mediadors i no sé quants professionals més per si un dia els deixa la parella, no accedeixen als estudis desitjats, els acomiaden d’una feina, perden una persona estimada o, simplement, se’ls trenca una ungla només sortir de fer-se la manicura. Al pas que hi anem, millor no descartar res.