De reüll
El polític en majúscula
Deia algú tan diferent de Nelson Mandela com Henry Kissinger que la política és l’art d’establir prioritats. Ara que, aquest 18 de juliol, s’ha celebrat el centenari del naixement de Madiba, ve a tomb recordar que la icona de la lluita contra la discriminació racial a Sud-àfrica va ser perseverant i generosa a l’hora de treballar per un somni: deslliurar el país de l’apartheid.
Mandela va ser durant un temps el pres polític més famós del món. Els 27 anys de confinament en solitari a Robben Island van acabar de modelar-li un caràcter tan humil i conciliador com resistent i optimista. Tenia la capacitat d’entendre l’enemic, de posar-se al lloc del contrari. I, sobretot, de convèncer-lo. El carisma, l’habilitat per unir la població negra com si fos el cap del clan i el suport de la comunitat internacional el van enlairar com el líder capaç de construir ponts en una Sud-àfrica esquinçada de la qual acabaria sent el primer president negre.
L’escriptora Nadine Gordimer en deia: “Per oposició a aquells que van fer el segle XX infame pel feixisme, el racisme, la dictadura i la guerra, Mandela ha estat dels pocs que van deixar-hi empremta per haver aconseguit algun avenç humà.” Seria injust afirmar que l’apartheid va caure només gràcies a ell. La lluita diària de molts sud-africans que van trobar en ell l’heroi i el polític en majúscula va ser fonamental. Malauradament, la Sud-àfrica d’avui no és la que va somniar Mandela.