Sol, platja o muntanya

Quasi ja hem fet la meitat de l’estiu i es veu el bullir de gent a les principals ciutats de la costa. A Sant Feliu de Guíxols predomina el turisme, francès, davant d’altres nacionalitats a part de la nostra, i el triomf de la selecció francesa al mundial es fa notar pels carrers del municipi. L’estiu és sinònim de sol i platja a pesar de la cançoneta que cada any s’ha de sentir sobre si és aquest el model turístic que volem. En fi, que això no té pas solució i, sol i platja continuen sent i seran la principal atracció d’un estiu que, ara sí, sembla que ha vingut per quedar-se. I la veritat és que les platges estan a petar, plenes de famílies i de nens. A Sant Feliu, el turisme és familiar. A la sorra o a l’aigua hi ha, amb escreix, més nens que adults. Amb les temperatures més altes de l’any es constata el poc sentit del perill que tenen molts pares respecte del més petits. Hi ha, en general, poca protecció del cos desobeint o ignorant les recomanacions que ens fan els experts sanitaris. El cervell dels menors, immadur, és molt feble i sensible a les altes temperatures. No sabem encara quins són els efectes que pot tenir a mitjà o llarg termini aquesta manca de protecció sobre les capacitats cognitives. Un de cada deu nens, a tot estirar, porta una protecció al cap. Es veuen nadons sota un para-sol, sotmesos als reflexos de la sorra i el seu impacte sobre una pell massa feble. Hi ha pares que dormen, d’altres llegeixen o miren el telèfon mentre el seu fill juga a la sorra a trenc d’onades, aliens als perills de la natura. Igual passa a les piscines. És preocupant que, vivint en l’època de més informació i de més endoculturació, l’excés de confiança o el baix sentit del perill siguin les causes principals d’uns potencials efectes irreparables per a les persones.

Sol i platja ens acompanyen a l’estiu. Fumar a la platja, més noies que nois, però més homes que dones, és un insult a la salut i a les persones no fumadores del voltant. Deixar la burilla amagada a la sorra és, sorprenentment, la manera ràpida d’apagar una cigarreta. Aquest fet suposa un gran fracàs dels programes divulgatius de salut i una despesa que ens podrien estalviar. Són també clamorosos els incompliments de les prohibicions de banyar-se en espais perillosos o de respectar zones de pas. També representen un perill aquells para-sols mal plantats que el vent intens de marinada s’endú fent-los voleiar per sobre dels caps de grans i petits. A vegades penso, per tot plegat, que res ens importa i que tot és admissible quan afecta els espais de tots. La culpa no és sols dels usuaris inconscients, maleducats i egoistes, que també, sinó de les administracions que poc esforç dediquen a fer complir les normes de convivència. Voldria una societat diferent, de persones endoculturalitzades, respectuoses pel bé comú, coherents i modèliques en les seves conductes i que creuen en els hàbits saludables, sempre i en tot lloc.

Són les nou del matí. La platja és quasi deserta i el mar banya la pell... d’uns quants, parafrasejant la cançó María Isabel del grup Los Payos. Gent d’avançada edat gaudeix del bany. Després que aquests marxin n’entraran d’altres. Són els relleus, pares amb fills i avis amb nets. D’altres preferiran les piscines, el control sobre els usuaris, l’ús ordenat dels espais i la transparència de l’aigua. Fa poquet que ha passat la màquina de neteja i encara resten marcades les rodes del tractor que estira la pala netejadora. Mar endins, unes barques passegen endormiscadament i la temperatura comença a pujar. Els bars de platja obren i unes senyoretes netegen taules i cadires en espera dels primers usuaris. Arriben els primers nens i nenes del casal d’estiu. Encara hi ha tranquil·litat. La pau es troba en qualsevol indret, també a la muntanya, en qualsevol moment del dia, lluny de la gentada, del soroll i de l’estrès. I el cicle, any a any, es repeteix. Bon estiu!