Quan els diputats paren l'orella

Bombers, cinèfils, pro taurins i antitaurins han parlat públicament aquesta setmana al Parlament de Catalunya requerits pels diputats. Els experts en matèries tan complexes com la tauromàquia, l'incendi de l'estiu passat a l'Horta de Sant Joan i del cinema en català hi han dit la seva i els parlamentaris n'han pres nota amb vista a tirar endavant una llei de cinema que obligui que el 50% del cinema que veiem a Catalunya, encara que dependrà de les multinacionals, sigui en català. A decidir d'aquí a uns mesos si el Parlament aprova o desaprova que a Catalunya hi hagi curses de toros. I, encara més complicat, que la comissió d'investigació dels incendis decideixi les responsabilitats polítiques que va haver-hi al foc de l'Horta on van morir bombers de la Generalitat.

Molta responsabilitat per a uns parlamentaris que s'han trobat enmig de temes de gran abast i que s'espera que no s'equivoquin a l'hora d'emetre les seves decisions.

En tots aquests temes els parlamentaris han estat obedients i educats i han parat l'orella per deixar dir als compareixents tot el que han volgut: fins i tot quan un bomber va esbroncar ses senyories per advertir-los que, en el cas que dubtessin de la seva feina professional, hi vagin els diputats a apagar els focs. Van deixar-li comparar al filòsof Jesús Mosterín la mort dels toros a les curses de braus amb l'ablació del clítoris i la violència de gènere sense que cap diputat abandonés la sala parlamentària.

Aquestes i d'altres coses s'estan escoltant aquests dies al Parlament per veu d'una part de l'anomenada societat civil. És un bon exercici democràtic. Un exercici en què els diputats necessiten un grau important de paciència i d'alçada de mires. Però de segur que temes com el cinema en català, els toros, els incendis i d'altres de més domèstics acosten millor i més l'allunyat món parlamentari al ciutadà que els vota. Més que quan s'intenta fer veure des del Parlament de Catalunya que es faran projectes per combatre la crisi econòmica i l'atur. Un problema que l'han de resoldre els qui tenen capacitat de fer-ho i no els que tenen només bona voluntat per fer-ho. El debat del poble amb el diputat és ric. Que el diputat escolti perquè després pugui actuar, tal com s'està veient aquests dies amb toreros, cinèfils i bombers. Un debat que té més interès que la picabaralla entre grups parlamentaris on sovint els marges de maniobra entre uns i altres, per molt allunyats que estiguin ideològicament, cada dia són més petits.