Del mitjonàs al mitjonet

Eren temps olímpics, agitats, alegres, llavors que Antoni Tàpies va voler instal·lar un fenomenal mitjó foradat de 18 metres a la sala oval del Palau Nacional de Montjuïc. S'havia invertit una fortuna a reconstruir l'edifici. El MNAC encara era molt precari, més projecte que realitat. Però la sala oval, que és un dels espais més sorprenents de la ciutat i del país, ja tenia una llarga història. Allà, els nacionals hi havien celebrat, el 1939, la conquesta de Barcelona, el fastuós àpat de la victòria. Era allà que Tàpies hi volia plantar el seu mitjó foradat. Un mitjó que havia de culminar una mena de relat ideal de la història de l'art català. Del pantocràtor de Taüll a aquella mena d'homenatge a la indústria tèxtil i al·legoria de la seva decadència. Hi va haver enrenou. Es va revifar l'eterna disputa insoluble entre partidaris de la modernitat i l'avantguarda i detractors dels gestos extrems i exagerats. El soroll va arribar a ser bastant fort. Algun diari poderós va ventallar el foc. Es va acusar Tàpies de divisme i d'orgull. Es podia admetre fins i tot que el mitjó era una escultura impactant, però del tot inescaient per a l'indret. Un gest d'autocomplaença, de vanaglòria. No se li discutia a Tàpies la qualitat com a artista, però es recordava que, en el món de l'art, per arribar a una posició preeminent com la seva, no n'hi ha prou de ser un bon artista, també calen habilitats per a la relació i el comerç. La voluntat d'instal·lar la peça a la sala oval es considerava més un producte de la segona condició que de la primera. Tot i que, en principi, tant l'artista com la direcció del museu s'hi resistien, a la fi van renunciar.

Ara, el mitjó és allà on ha de ser: al lloc de la roba estesa. L'indret propi dels mitjons foradats no són pas les sales de solemne arquitectura, sinó els patis i els terrats, eixugant-se i eixamorant-se. Un mitjó més petit, un mitjonet, per dir-ho així, de 2,75 metres, s'ha instal·lat al pati de la Fundació Tàpies de Barcelona, que ara es torna a obrir al públic. Això està més bé. El lloc és més adient. Sempre s'ha sentit dir que la roba bruta és millor rentar-la a casa.