De reüll
Tots cap a Santa Pola
A Santa Pola falta gent. Qui diu a Santa Pola diu a qualsevol altre indret que no sigui el Congrés o el Senat, on es preveu un inesperat ascens al galliner d’algunes de les cares més visibles de l’etapa de Mariano Rajoy. Hi ha qui assegura que l’escabetxada que es prepara entre les files populars serà tan o més sagnant que el correctiu que Pedro Sánchez va aplicar sobre tots els que van donar suport a Susana Díaz. La diferència, però, és que el líder del PSOE no amagava les seves intencions. Sánchez en cap moment va apel·lar a la integració, mentre que Pablo Casado pot acabar sent ostatge de les seves paraules després que n’hagi fet bandera en aquest darrer tram per contrarestar la permanent crida a la unitat (prèvia a la votació) de la seva rival, Soraya Sáenz de Santamaría. Després del ball de bastons organitzat per la dreta, el que menys els convé ara és mantenir viva la flama de la divisió interna. Seria la millor manera de garantir que no es desinflin les expectatives electorals d’Albert Rivera, i d’això en semblava ahir força conscient part de l’equip del nou president del PP. L’única manera de recuperar terreny és deixar de fer soroll i ser capaç d’eliminar l’enemic intern sense que ningú no el trobi a faltar. La temptació de revenja hi és, però Casado sap que el temps no l’afavoreix. S’hi juga molt, en les autonòmiques i municipals, en què, per cert, trobarà un bon espai per desterrar-hi més d’un adversari o adversària.