Capacitats i autoestima

Xafardejant les ofertes de feina d’una cadena alemanya de supermercats instal·lada a Catalunya i sobretot el nombre de candidats que s’hi presenten, m’espanto en veure les xifres de persones que es veuen capacitades per fer de caixers (225 candidats per a una plaça de reposador a Ripollet) i les llacunes que s’obren en perfils especialit- zats (13 candidats per a una plaça d’expert en SEO i SEM a Sant Cugat del Vallès o tres per a una plaça de comprador júnior de flors i plantes). El mercat de treball no ha pogut absorbir tota la mà d’obra poc qualificada, expulsada de diferents sectors durant la crisi, però les polítiques d’ocupació no han sabut donar les eines a aquestes persones per reciclar-se en altres formacions, que no han d’estar tan relacionades amb el nivell d’estudis com amb les pròpies habilitats. En una visita a l’empresa Saplex, líder en la fabricació de bosses d’escombraries des de Martorelles (quan podria haver-se endut la producció a la Xina, molt més barata), el director general explica que quan van decidir robotitzar el magatzem, fa tres anys, alguns treballadors es van sentir angoixats perquè pensaven que perdrien la feina: creien que no serien capaços de fer altra cosa que empaquetar paquets de bosses. La confiança i perseverança de l’empresari, que els va dir que qui “sués la samarreta” no seria despatxat, els va fer veure que podien fer molt més. Les capacitats necessiten formació però també autoestima.