de set en set
Fora de control
Primer, va ser Haití; després, ha estat Xile; a França, el cicló Xynthia ha matat cinquanta persones i ha deixat una dotzena de desapareguts. «Tenim la terra fora de control?», es demana una articulista que molt possiblement no pot decidir ni tan sols l'extensió de l'article que publica al diari. Com sempre, l'Apocalipsi ven. Interessa. D'aquí, els diluvis universals. D'aquí, les assegurances de tot tipus. D'aquí, que la meva dona pronostiqui que plourà cada vegada que decidim anar d'excursió un cap de setmana. «Saps que et moriràs?», em diu l'amic que em queda cada vegada que em veu encendre un Marlboro. Res a dir. Té raó. Em moriré. No hem conegut mai ningú que deixés de fer-ho. «El món el canvia la tecnologia i no la ideologia», va escriure Huxley. D'aquí, doncs, tants de planetes arrasats, tantes devastacions a pertot, tantes catàstrofes made in Hollywood. Si es té la possibilitat, ¿com resistir la temptació de fer una pel·lícula amb els efectes especials i amb les possibilitats d'imatges que tenim ara? Ahir, un incendi. Avui, un tsunami. Demà passat, un volcà de la Garrotxa farà rebentar la Lluna i, potser, farà tremolar les cases arrenglerades de Venus. I, encara, afegim-hi, tot allò que hem anat imaginant a base de comèdies i de testimonis: que si els zombis, que si els ovnis, que si Nostradamus, que si el calendari maia ens indica que el món s'acaba a finals d'aquest any, que si els anuncis dels de Sanitat i dels de la Direcció General de Trànsit ens fan saber que tot plegat és força més a la vora. Posem-hi, ara mateix. «Ho veus com t'ho deia?», em dirà la meva dona. «Veus com ho encertava?», em dirà l'amic que em queda. Jo també els ho dic. Això s'acaba. Saben? Respirin fort. Pensin que els del banc van calcular malament el termini de la hipoteca.