Xampú anticaspa

Si el dia de l’estrena d’un espectacle et posen a la cua d’entrada sense saber el que vas a veure, aviat pots calibrar per on anirà el sarau per la naturalesa dels convidats famosos. Si hi veus Jaime Albó d’El Rincón del Artista, on sopen totes les vedets del Paral·lel, Lita Claver La Maña, i Merche Mar, pots pensar que es tracta d’un musical arrevistat. És clar que si un cop a dins veus a l’escenari Jorge Javier Vázquez pots creure que t’has equivocat i que has anat a parar a un plató de televisió. Grandes éxitos, que ha fet temporada curtíssima al Tívoli de Barcelona –del 20 de juliol fins ahir–, és una barreja de tot plegat. El presentador de Sálvame es mou bé dalt de l’escenari, com si estigués en un estudi televisiu, però amb l’afegitó que canta. No és que no tingui veu, que en té, el que li falta és brillantor. Si amb els seus passets curts i ràpids –excepte quan alenteix dramàticament els seus moviments– domina l’espai escènic, amb la seva veu no acaba d’omplir la platea. Se l’escolta però no es capta la brillantor que una veu amb color podria aportar. Però Vázquez és un triomfador de les audiències i es pot permetre muntar un espectacle per al seu lluïment. I més encara quan el públic que l’ha anat a veure ho ha fet pel seu ganxo televisiu, no pas per assistir a una comèdia musical molt lleugera que agafa cos amb la presència d’una de les millors actrius de musicals de tot l’Estat: Marta Ribera. El badaloní és un home intel·ligent, i per això sabia que si no farcia l’espectacle podia ofegar-se en les seves aigües i va triar la gironina –Cabaret, Chicago, Spamalot, The Hole Zero...– que actua com un autèntic xampú contra la caspa d’un espectacle que finalment se salva per la seva presència; pel to autoparòdic, en què Vázquez reconeix les seves mancances; i un fi de festa dins dels cànons de la comèdia arrevistada en què l’espectacle es fa musicalment més coral. Ara continuarà de gira per l’Estat i els fans del presentador tenen el gaudi assegurat.