Desinfectar el franquisme

Des dels savis grecs sabem que vivim en dualitat. Som cos, i som ànima. Plató concebia el cos com una presó de l’ànima: l’ésser humà té cos, però és, en essència, una ànima, que pot traspassar el límits del cos i ser preexistent a ell. O posterior. Confondre cos i ànima com una mateixa cosa és limitar la naturalesa humana i no entendre’n la seva dimensió essencial. La missió de la filosofia, segons Plató, era alliberar l’ànima mitjançant el coneixement.

La missió que s’ha autoimposat ara el govern espanyol de Pedro Sánchez és treure el cos de Franco del Valle de los Caídos. Una polèmica orgànica i corpòria perquè les restes en descomposició d’un individu que va fer assassinar i engarjolar milers de persones i va dirigir durant 40 anys l’Estat espanyol de manera autoritària donin un color progressista al nou govern socialista per un costat, mentre per l’altre no mogui un dit per aturar els atacs de naturalesa feixista contra les creus grogues ni per aturar el setge de fiscals i jutges contra polítics independentistes, càrrecs i dirigents d’associacions que no van cometre violència. És molt lloable netejar l’anomalia que significa un cos putrefacte en un espai convertit en l’únic mausoleu de glorificació feixista que es manté en l’Europa democràtica del segle XXI. Deu fer de molt mal explicar a l’exterior, on, des de les porres de l’1 d’octubre i en general la manera d’abordar l’assumpte català, alguns s’han començat a preguntar què caram ha passat a Espanya des de la mort del dictador fins ara, i si el franquisme està realment enterrat o encara hi perdura la seva ànima.

Però una cosa és el cos de Franco i una altra l’ànima del franquisme, que no va ser objecte de cap desinfecció (paraula de moda entre alguns ministres) en el moment de fundar el règim del 78. Una ànima autoritària, de cort, fidelitats i jerarquia, i que posa la nació espanyola, els seus mites i la seva unitat davant dels drets civils més elementals. L’ànima és preexistent al cos, com ho és el nacionalisme espanyol d’on va sorgir Franco, i el sobreviu, impregnant d’autoritarisme els principals aparells de l’Estat quan es tracta de defensar la seva indivisible nació, des de la casa reial fins al jutge Llarena, passant pel paio que creua a tota velocitat una plaça de Vic. Si volen desinfectar el franquisme, tenen feina.