L’imperi dels cactus

Els cactus estan de moda. Només cal mirar una revista de decoració o passar per una botiga moderneta per veure’ls en estat natural, convertits en gerros o, fins i tot, en forma de flotador. Són molt macos, els cactus. Els arbres, però, no sembla que passin pel seu millor moment. No em refereixo a aquests pobres que són arrasats pels paorosos incendis forestals –creuem els dits perquè malgrat la calor els nostres boscos se’n mantinguin al marge, de la devastació que sacseja ja alguns països– sinó a aquells que cauen víctimes de les excavadores. A Castelldefels n’hem tingut un exemple fa pocs dies. Un pla urbanístic d’aquells que semblaven enterrats ha ressuscitat amb tal força que ha arrasat gairebé mig centenar de pins al bell mig de la ciutat. La pineda que dècades enrere recorria el litoral del Baix Llobregat és cada cop més una trista ombra del que va ser en el passat. A l’Hospitalet fa mesos que veïns i partits polítics parlen d’“arbricidi” per qualificar el pla municipal que ha de substituir un miler d’arbres de la ciutat i que per ara ha deixat molts carrers sense ombra. El pi més antic de la ciutat, per cert, va ser també víctima d’un pla urbanístic. Quines ciutats volem? L’imperi de la plaça dura? No serveix dir que es guanya zona verda perquè així ho diuen els plànols quan aixequem la vista i ens manca el verd. Els cactus són molt bonics, però punxen i no fan ombra.