Bancs amb heràldica

“Mira, mamà, l’escut del papà...!” “Oh, sí, ha quedat molt mono!”

El Real Estamento Militar del Principado de Gerona ha entregat a la Catedral els bancs on hi resen els fidels en les cerimònies litúrgiques, davant l’altar major. Fins ara ja hi ha una majoria d’aquests nous bancs, que van substituint els antics, que són retirats. En queden pocs dels vells, i és possible que d’aquí un any o dos tots seran d’aquesta nova espècie. El primer que cal dir és que són uns mobles pesants, de color molt fosc, tallats i quadrats pels quatre costats, obscurs, de línies molt militars, sense cap concessió a l’elegància ni a la bellesa. No tenen cap estil. Quadrats i prou. Conviden a sortir-ne de pressa! El lloc on reposen els braços, o on es diposita el llibre de missa és horitzontal, quan el més convenient és que guardi un petit desnivell, oportú per a la seva funció. Mirats tots plegats, formen una enorme massa fosca, carregada, que no fa més que afegir tremendisme al caràcter ja prou corprenedor del lloc. Al capítol li ha anat bé la deixa, perquè els bancs anteriors estaven desgavellats, i ara tot es veurà nou, i no han entrat en detalls sobre la seva idoneïtat. “A cavall regalat...”

Resulta sorprenent que al respatller de cada un dels bancs hi figuri un escut heràldic gravat sobre la fusta. Són incisions molt acurades, fines, que dibuixen els diferents quarters de cada blasó. Tots són distints, i cal entendre que representen les armes del cavaller que ha fet la donació. Així, per molts anys –potser centenars– els seu escut heràldic figurarà a la Catedral, i la persona que utilitzi el banc en qualsevol celebració pot tenir constància que un cavaller va sufragar el seu seient.

Aquesta forma de perpetuar-se una família benestant era típica dels segles passats. Encara hi ha bancs antics i frontals d’altar que porten la menció “donat per la família...”. Quan pels volts de Sant Jordi el Real Estamento Militar acudeixi a la Catedral en el seu acte anual, cada un dels assistents es podrà asseure al seu banc.

El jefe supremo del Real Estamento és S. M. el Rei, i la confrare major és S. A. R. la Princesa de Girona. Una corporació nobiliària fundada l’any 1386 pel duc de Girona, que més tard seria Joan I d’Aragó. Actualment és reconeguda per la Constitució Espanyola com una dignitat dinàstica atribuïda a l’hereu de la corona. Segons el seu lloc web –actualitzat enguany– per ingressar-hi cal provar la noblesa del primer cognom i la “cristiandat, legitimitat i netedat de sang fins als vuit besavis” (!) El bisbe de Girona hi nomena un canonge de consiliari, i la seu corporativa és a l’església dels Dolors.