Si el rei vol conversa....

A Baltasar Picornell, president del Parlament balear que passava de puntetes pel palau de l’Almudaina en el marc de les recepcions oficials que la casa reial concedeix cada any a les autoritats mallorquines quan va de vacances a l’illa, li ha tocat fer de portaveu del rei Felip VI. Ja ho veus, Picornell, un podemita com tu, que potser fins i tot sumaràs esforços amb MES per fer un referèndum sobre la monarquia a Mallorca, ara et veus fent de portanoves de sa majestat. D’aquesta majestat que el 3 d’octubre passat va sortir a la televisió a fer un discurs defensor de l’ordre constitucional però vestit de cap de tots els exèrcits i dos dies després que la policia de l’Estat fes a Catalunya una acció selectiva i particularment violenta de repressió. Les imatges són ben clares i explicatives: violència contra democràcia en una inacabable galeria que és impossible d’acabar de veure sense ràbia, dolor i odi. Què vol, doncs, ara, el rei? Parlar? Sobre què? De com el poble de Catalunya es manifesta sobre el seu futur polític? Als catalans no ens fan por les urnes: hi anirem tantes vegades com ens donin l’oportunitat d’anar-hi i, quan no ens la donen, hi posem nosaltres els recursos i les urnes i votem. Perquè no hi hagi dubte del que pensem, del que volem. En aquest sentit, l’1-O és un fet cabdal, executat malgrat totes les dificultats i malgrat totes les mancances, però amb dues coses que fan el resultat ineludible: les urnes i els vots. Això està fet. Ara, de parlar, parlem, si vol.