No normalitzar la repressió

L’exconseller de Cultura Lluís Puig va ser nomenat dijous director del programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional. Puig, d’aquesta manera, tornava a treballar professionalment per al Departament de Cultura. Ràpidament, les reaccions unionistes de crítica, bàsicament pel fet de donar feina a un conseller “fugit” i perquè treballarà des de fora de Catalunya. Crítiques semblants a les que va rebre Meritxell Serret quan va ser nomenada delegada del govern davant la Unió Europea. Podríem entrar a desmuntar el tòpic que els exiliats són fugits de la justícia o podríem fer llistes de polítics que cobren de l’Estat o de comunitats autònomes de divers color sense trepitjar el seu país excepte per Nadal, cosa que ni Puig ni Serret podran fer, per cert. Però és que no cal. L’actual govern de la Generalitat treballa i ha de treballar per dur al màxim el procés de restitució de tots els càrrecs polítics que han patit la repressió de l’Estat per l’èxit de l’1-0, aquell procés democràtic que només van poder aturar a cops de porra. L’èxit de l’1-0 va accentuar la repressió i el que no es pot fer és normalitzar-la.

No hi ha cap moviment d’autodeterminació al món, cap, que oblidi els seus exiliats i els seus presoners o ostatges polítics. I el moviment sobiranista, des de la serenor i el pacifisme de sempre, tampoc ho ha de fer. No, no es tracta de col·locar gent a dit, com a l’exministre socialista Jordi Sevilla de president de Red Eléctrica de Espanya, per exemple, sinó de premiar, sí, premiar, tots aquells que des de càrrecs de responsabilitat es van jugar el coll perquè el dia 1 d’octubre poguéssim votar. Espero que mai, mai, a cap dels partits sobiranistes els passi pel cap tallar el fil que els uneix als presos i als exiliats. La gent, que és qui va iniciar aquest procés, no ho perdonaria i el missatge que es llançaria a les persones que ja agafen el relleu, però sobretot a les que l’agafaran en la propera finestra d’oportunitat, quan s’obri, seria imperdonable.