La Costa Brava assetjada

El procés sobiranista, en lloc de reforçar els col·lectius i associacions ecologistes, els ha debilitat. Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de l’estat distret i emocional del poble. La situació és tan greu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori. Estem badant. Correm el risc que quan aconseguim un Estat propi tinguem el país hipotecat o més degradat del que ens l’havia deixat el franquisme. I, paradoxalment, mai com ara les nostres autoritats havien parlat tant de sostenibilitat i economia circular!

De tots els conflictes ambientals vigents, però, em preocupa l’assetjament especulatiu que pateix la Costa Brava. Tenim nostàlgia d’aquells arquitectes i empresaris com Rafael Masó, Joan Bordàs, Josep Ensesa que defensaven en aquest litoral un urbanisme de qualitat harmonitzat amb l’entorn. Les protestes ecologistes acaben amb frustració degut a les complicitats desenvolupistes dels alcaldes dels municipis afectats. Alguns sembla que volen fer l’agost abans que l’onada política de regeneració democràtica els devori.

L’empresa pública Ports de la Generalitat, amb el suport de Costa Brava Yacht Ports i Barcelona Clúster Nàutic, pretén ampliar els ports de Roses, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols per rebre iots de gran eslora. L’objectiu és “repensar i crear espais nous” i “integrar mar i ciutat”. Ja tenim definit el nou paradigma de “creixement sostenible”: un “progrés” que comportarà més inversions al servei de la indústria nàutica i turística però, alhora, una degradació de les platges. I tot sense debat democràtic. Vegem alguns exemples significatius: la Foundation Bulli ocupa cala Montjoi a Roses; una operació semblant proposa una “fundació ecològica” en els terrenys alliberats de Ràdio Liberty a la platja de Pals, on la construcció de nous habitatges afectarà zones de pinedes i dunes; un gran xalet ha destruït el paisatge de la cala del Golfet a Calella de Palafrugell, com també s’ha deixat construir a l’emblemàtica cala de sa Conca a Platja d’Aro. A la pineda d’en Gori de Palamós s’estan fent apartaments de luxe, prop de cala s’Alguer, declarada bé cultural d’interès nacional i on s’han projectat nous apartaments. A la cala d’Aiguafreda de Begur es proposen 400 habitatges. A la cala d’es Codolar, a Tossa, s’hi projecta un nou port amb 400 amarradors, un hotel de luxe i quatre xalets. El corall vermell agonitza i perilla la seva conservació per la concessió de noves llicències d’extracció…

Amb aquesta visió de la governança, que es resisteix a admetre que el front costaner ja ha superat la seva capacitat de càrrega, és inviable pensar que el conflicte es pot resoldre amb una nova llei d’ordenació del territori (proposta del Síndic de Greuges). I, ara, per blanquejar el setge especulatiu, el lobby turístic i immobiliari, amb el lideratge de la Diputació de Girona, aspira que la Costa Brava sigui declarada per la Unesco reserva de la biosfera. Seria un distintiu injustificable per l’elevada fragmentació del territori i l’alt impacte urbanístic.