Ofensiva contra el català

M’agrada reflexionar com els partits utilitzen les llengües en la seva estratègia. Mentre que el PP se centra en l’ús del castellà quan espera fer un tall per una televisió d’àmbit espanyol o per donar una consigna mediàtica, utilitza el català en altres àmbits parlamentaris com pot ser les preguntes per escrit o en el joc de respostes parlamentàries. En canvi Ciutadans utilitza només el castellà. I això és intencional i amb un objectiu: treure a la llengua catalana ser la llengua vehicular de la política del nostre país.

L’estratègia de l’espanyolisme havia sigut contemporitzar i esperar que la identitat catalana s’anés diluint i folkloritzant. No comptava que les generacions de catalans fills d’immigrants nascuts als anys setanta i més endavant haguessin adquirit elements d’identitat catalana i que la immersió facilités que s’identifiquin amb el català. L’espanyolisme comptava que la força del nacionalisme banal d’estat anés laminant els elements d’identitat pròpia catalana. Però aquesta premissa bàsica va ser errònia. El catalanisme es va consolidar fins a inicis del segle XXI com la ideologia hegemònica a Catalunya gairebé incontestable. Un catalanisme amb un element nacional subtil però un obstacle per al nacionalisme espanyol homogeneïtzador. Per això neix Ciutadans, per combatre a nivells molt més oberts els elements simbòlics del catalanisme i en especial per combatre la llengua catalana. No és odi, ni tan sols menyspreu al català. Tots els seus dirigents dominen perfectament el català. L’exemple més paradigmàtic és Inés Arrimadas, que en pocs anys va adquirir un molt bon català i ha esborrat el seu accent andalús. El que fa Ciutadans és, ras i curt, una estratègia dirigida a desnacionalitzar Catalunya, treure tots els elements d’identitat pròpia i diluir-los.

L’objectiu de Ciutadans en el seu ús del castellà al Parlament no és reivindicar la seva presència a l’espai polític com van fer alguns diputats del PSC als anys vuitanta, o amb la intenció utilitària de guanyar l’aplaudiment del sector espanyolista com fa el PP. Tampoc és per fer sentir propera la política catalana a les persones que tenen el castellà com a llengua d’identificació. És amb l’únic objectiu de fer del català una llengua sense cap utilitat. Fer perdre al català un espai que li és ara propi, i que deixi de ser la llengua vehicular de la política catalana. Fa el mateix com quan s’amaga darrere la defensa de suposats drets lingüístics quan reclama una escola bilingüe amb l’únic objectiu que el català perdi el seu paper de llengua vehicular de l’ensenyament. I és que Ciutadans sap que si guanya la guerra de la llengua segurament guanyarà la guerra de la nació. I és aquí on realment busca la seva victòria.