LA GALERIA
En defensa pròpia
Divuit entitats ecologistes han fet un front comú per defensar la Costa Brava, davant la revifalla de plans urbanístics i de nous projectes mastodòntics. Si algú es pensava que la crisi del totxo desencadenada el segon semestre del 2007 ens havia ensenyat alguna cosa, ja cal que mogui el cul i se sumi al manifest d’aquesta justa plataforma reivindicativa. Han passat deu anys i sembla com si l’única alternativa a la crisi econòmica fos tornar al totxo, a construir nous pisos, més hotels, més camps de golf, més urbanitzacions. Bé, hem de constatar que alguns sectors industrials han perseverat, i sort (!) que el turisme continua sent el mannà d’aquest país. De fet, va ser als anys setanta, a les acaballes del franquisme (que ja veiem que continua ben viu), quan la gent del territori es va començar a mobilitzar davant la imparable especulació immobiliària. Si a l’Alt Empordà va ser la lluita per la preservació dels Aiguamolls, prou reeixida, al Baix Empordà i el Gironès es va treballar en la defensa del Ter, per al qual encara es reclama l’aigua que se’n va a Barcelona, i en la campanya Salvem les Gavarres, davant la proliferació d’urbanitzacions que arribaven fins al puig d’Arques. Però no es va poder impedir que a Santa Cristina d’Aro, Platja d’Aro i Calonge la muntanya quedés ben masegada per xalets i camps de golf. Entremig, han sorgit iniciatives lloables, com la recuperació i plantació de vinyes, la dedicació de masos al turisme rural, alguns intents per recuperar les suredes i, sobretot, valents propietaris conscienciats que netegen el bosc, tasca insuficient si no s’aplica per sistema a tot el massís.
Les reivindicacions dels setanta van fer efecte per la situació política de transició i la voluntat de canvi, un èxit que va reiterar, als noranta, la plataforma Salvem Castell, que va aconseguir que se celebrés i es guanyés un referèndum a Palamós per defensar la platja i el paratge, finalment comprats per la Generalitat, que, en ple domini del sector de negocis de Convergència, no en tenia cap ganes. En el manifest de la plataforma SOS Costa Brava s’exposen les diferents reivindicacions que es fan a les administracions i s’insisteix en aspectes primordials com ara els camins de ronda, ja que, tot i que a s’Agaró ja es va construir el 1920, encara es fan construccions davant de mar sense tenir-lo en compte i l’administració és incapaç d’aplicar la llei. Defensar la Costa Brava és defensar la terra, és defensar-nos a nosaltres mateixos.