Futur català

De fa mesos germina una iniciativa que es desplegarà del tot a la tardor: el Congrés Participatiu Catalunya i Futur. Aspira a la mobilització àmplia, oberta, aplegadora de tota mena de sensibilitats i expectatives. S’inspira en la fita memorable del Congrés de Cultura Catalana que del 1975 al 1977 va ser un revulsiu social de gran abast. Llavors es va atreure cap a la catalanitat activa moltes persones que volien intervenir en la reconstrucció del país fent camí al costat dels polítics. Però en aquell temps, com ara, volíem avançar més enllà de la política, en els territoris de la llengua i de la consciència nacional recolzada en trets genuïns de tots els camps: història, dret, medi natural, economia, literatura, ciència, música, esports, art, arquitectura, mitjans de comunicació. Des dels temps de la Renaixença, el catalanisme ha pujat graons d’aquesta naturalesa: I Congrés Catalanista (1880); Congrés Català de Jurisconsults (1881); I Congrés Universitari Català (1903), i la gran fita històrica del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), comparable en magnitud amb el de la Cultura del 1975 i amb el de Catalunya i Futur, que accelerarà la desclosa a partir de setembre. L’avenir del país depèn de la política, és clar. Però també de la voluntat de la gent en tots els camps de la vida col·lectiva. Només amb una acció participativa i lliure que obri nous horitzons es poden assolir els objectius de viure en una democràcia plena, aprofundida i de qualitat humana i social.