L’aventura del regional

Els tren ha estat històricament un mitjà de transport imprescindible a l’Empordà per a la gent que vol anar a la platja i no té cotxe. La línia de ferrocarril entre Figueres i Portbou era, a l’estiu, el tren de la costa a l’Empordà, amb parada a Llançà, després venia el baixador de Garbet (on fa una colla d’anys que ja no s’atura cap tren), una de les platges empordaneses amb més encant; el tren prossegueix amb aturada a Colera, on actualment una escala connecta l’estació amb la platja dels Morts (cala d’en Goixa), i el trajecte s’acaba a Portbou. Aquest turisme local que aprofita el tren per gaudir de la platja no ha desaparegut, tot i que la línia ha perdut molta freqüència de trens, cosa que ja ha denunciat la plataforma reivindicativa Defensem el Tren de l’Empordà.

Els puc assegurar que viatjar en aquesta línia pot suposar una increïble aventura, tal com em va passar a mi fa pocs dies. Vam sortir de Girona a les dues de la tarda i quan vam arribar a Figueres va començar l’espectacle, amb una aturada de cap a vint minuts, amb el revisor fent fora del tren gent que anava sense bitllet, i corredisses a les andanes, amb els senyors de seguretat, els petos grocs, i els Mossos, perseguint no-sé-qui. Quan finalment el tren va arrencar, el revisor estava molt alterat, mentre una colla de joves cridaven molestant la resta de viatgers del tren. Després vindria el plat fort, quan ens vam aturar a l’estació de Vilajuïga. Altre cop corredisses, la colla de joves cridaners, entrant i sortint del tren amb el revisor al darrere, fins i tot el maquinista s’hi va afegir. Al cap d’una estona se’ns presenta el maquinista molt trasbalsat, i ens diu que l’havien amenaçat de mort, que no estava en condicions de continuar, i que el tren es quedava allà aturat fins que no arribés la policia. Mentrestant podíem observar atònits com la colla de joves corrien per les vies, i pel tren, fins que van desaparèixer, en arribar els Mossos. Després l’interventor ens comunicava que havíem de baixar del tren, perquè havia estat sabotejat i per qüestions de seguretat no podia portar passatgers. El tren va marxar buit i tots els viatgers vam quedar a l’andana de l’estació de Vilajuïga, sota una solellada de 35 graus, fins que al cap de quinze minuts ens recollia un altre tren. Total, vaig arribar a Llançà cap a les cinc de la tarda; m’hi esperaven abans de les tres. Tota una experiència. No s’ho perdin!