Tropicana de l’Havana

Pocs espais de la Cuba prèvia a la Revolució han sobreviscut al castrisme. I el mític Tropicana n’és un. Els ballarins de la mítica revista de l’Havana suen la cansalada a un ritme molt més agosarat que els canvis que introdueix l’illa. Cabaret energètic amb orquestra en directe i música arrelada en les sonoritats caribenyes i africanes, el xou està de gira en versió reduïda (amb una cinquantena de professionals!) i s’ha instal·lat al Teatre Apolo de Barcelona per refrescar la cartellera del Paral·lel, on no aterrava des de feia un quart de segle.

Mentre els cubans debaten aquests dies els canvis en la Constitució, com ara el dret a la propietat privada, el Tropicana volta pel món organitzat com una empresa i evoca la festa desmesurada amb un espectacle trepidant, guarnit amb un vestuari de 2.000 quilos. Sorprèn com les vedets de cames llargues duen al cap uns barrets-canelobre de 10 quilos. Potser gràcies a la fèrria disciplina interna del Tropicana, amb horaris des de quarts de tres de la tarda fins a la matinada, assajos constants i, si un artista erra a l’escenari, paga multa.

A punt de fer 80 anys, el Tropicana preveu renovar-se pel pròxim aniversari amb l’objectiu de continuar sent una de les imatges d’una Cuba que, al febrer, sotmetrà a referèndum una reforma constitucional que permetrà la propietat privada i el matrimoni gai. Uns canvis que obren joc a mitjà termini sense que el Partit Comunista trontolli però que per a alguns queden curts.