Lament personal

De cop i volta, la neu i el fred. A la ciutat on visc, han hagut de suprimir, esperem que per poc temps, els transports públics, i amb prou feines si circulen els vehicles particulars. La gent que va a peu mira de trepitjar sobre segur, perquè, en algunes zones, el terra és relliscós i corre el perill de trencar-se els ossos. Semblava que l'hivern, almenys els seus moments més crus, ja era història, i heus ací que el clima contradiu amb duresa les nostres suposicions. Les nevades són molt boniques a l'hora de fer postals, amb aquelles imatges que desprenen una sensació de pau, de quietud, de silenci idíl·lics. Els diaris, generalment, també publiquem les imatges més encisadores del meteor, com si aquella capa blanca, i gruixuda, estigués feta de material eteri, d'una mena de fum sense cos, intangible i de bon travessar. Per desgràcia, darrere la bellesa d'un paisatge nevat, sobretot si el paisatge és urbà, hi ha tot un cúmul de molèsties, inconvenients i dificultats. La neu perd el seu encant quan la trepitgen, quan els vehicles l'aixafen i l'embruten, convertint-la en unes perilloses pastetes sobre les quals no convé passar ni de puntetes. I la temperatura, és clar, gèlida, inclement i amb una humitat que arriba a l'ànima. És a dir, que la ciutat queda totalment paralitzada, sense vida, almenys a l'exterior. Però és que és als carrers on la ciutat es realitza amb plenitud, amb els comerços plens de gent, els bars atenent la nodrida clientela, a l'interior i a les terrasses, els cinemes, les sales d'exposicions, les biblioteques, els... Veuran, escric aquestes atribolades ratlles en el confortable ambient de la redacció d'El Punt, amb bona llum, millor calefacció i envoltat d'excel·lents companys. No puc queixar-me de res, aquí dintre, on estic com un torronet. Però arribarà l'hora de plegar, i hauré d'anar a casa, on també s'hi està de meravella. I com m'ho faré, per arribar-hi, si és a més de tres quilòmetres d'on sóc? Perquè ha començat a nevar cap a les deu del matí, i ara mateix, a tres quarts de sis de la tarda, encara no ha parat.