El tren i el viaducte

El 18 d’agost del 2008 començava oficialment l’obra que havia de portar l’alta velocitat ferroviària. Les incògnites eren grans i les oportunitats semblaven ingents. Entre aquestes dues vessants hi havia el temor de molts veïns de la ciutat que el pas de la tuneladora per casa seva pogués suposar un desastre de dimensions planetàries. Aquest dissabte va fer deu anys que es van iniciar aquelles grans obres i una dècada després costa encara fer un balanç exacte de tot plegat. Han estat tan grans els patiments de les obres al llarg d’aquest decenni que els grans avantatges que suposa el TAV i que ja està aprofitant la ciutat de Girona encara costa poder-los subratllar amb groc estrident. Fa una dècada començava el procés per desmantellar el parc Central tal com el coneixíem. No havia pràcticament arribat ni a les dues dècades d’història i les màquines ja hi entraven per fer desaparèixer per sempre més el carrer Rafael Masó, el que et portava des de l’estació d’Olot fins a l’autèntica plaça Europa. Després de luites veïnals, maldecaps polítics, picabaralles entre administracions i molts milions, veiem que el parc Central està pràcticament acabat i recuperat. Falta encara concloure una part a tocar de la plaça Europa i acabar de desvelar què passarà amb l’escultura d’Andreu Alfaro, ara situada a la rotonda de la Devesa. El parc ara és potser fins i tot més parc. És cert que sobre la llosa, el ciment hi és molt present i només la verdor de la gespa escatima a l’ànima la sensació de massa gris per ser un parc. Però també cal recordar que a l’antic espai hi havia una estació de busos, una gasolinera, un parc de skate, una pista de bàsquet i una línia d’aparcaments a tocar de l’eix viari. El projecte concret toca a la seva fi, però l’Estat seguirà amb deute amb Girona. El projecte ferroviari preveia l’arribada de l’alta velocitat, però també el cobriment del tren convencional. La crisi va deixar al calaix un projecte ambiciós que es va valorar al seu moment en 170 milions d’euros, i l’esclat de la bombolla econòmica va sumir a l’oblit el somni de la ciutat de fer desaparèixer la traça del viaducte. Segurament, pocs ciutadans voldrien emprendre ara de nou una magna obra que superés la viscuda, però la ciutat de té dret a recordar a l’Estat quan li convingui que el govern espanyol segueix amb deute amb Girona.