Història viva

La història d'una ciutat no pot estar tancada en vitrines ni amagada darrere les bardisses de l'oblit. Fa bé l'Ajuntament de Girona de voler estendre la difusió del nostre passat posant a l'abast de la ciutadania aquells elements que poden ajudar a comprendre i estimar el llegat dels nostres avantpassats. És en aquest context que s'ha d'entendre l'ambiciós projecte de rehabilitar l'antiga fàbrica Marfà a Santa Eugènia per convertir-la en un centre d'interpretació del passat tèxtil de Girona, fent-ne així un museu de la història viva del nostre patrimoni industrial. Justament d'aquest tema tractava un reportatge que en Just M. Casero i jo mateix vàrem fer l'any 1974 per a la revista Presència, on explicàvem l'aportació determinant que durant el segle XIX i bona part del XX va representar l'aprofitament dels recursos hídrics de la sèquia Monar en la industrialització de la ciutat. La Gerundense, primera fàbrica de paper continu de Catalunya, la Grober, Planas i Flaquer, la Marfà i d'altres, foren empreses que contribuïren al desenvolupament d'una ciutat que enderrocava les seves muralles i apostava decisivament pel corrent de la industrialització. Aquest equipament vindrà a completar el circuit per la història de Girona que recullen les sales del Museu d'Història i que van des de la prehistòria fins a l'època del sis-cents, passant per la ciutat romana, la de Carlemany i la guerra del Francès, sense oblidar la sala dedicada a la sardana. El taller de la Marfà s'integrarà així en un ampli conjunt museístic que amb temps i pressupost s'haurà de poder completar amb un nou accés per la Carbonera, així com l'adequació de l'antic refugi antiaeri del Jardí de la Infància com a una nova secció dedicada al període de la Guerra Civil. És clar que queda feina per fer, però en general es pot dir que a Girona la història està en bones mans.