De reüll
Quin Ulster?
Desitjar un Ulster a Catalunya no és cap broma ni una casualitat
La paraula Ulster sembla que s’ha posat de moda. Són sis dels comtats de l’illa d’Irlanda que pertanyen al Regne Unit i que durant dècades han patit greus disturbis entre dues comunitats enfrontades: els protestants que defensen continuar al Regne Unit i els catòlics que es voldrien annexionar a Irlanda. Ulster. Alguns sectors unionistes sembla que hi han trobat una paraula màgica per descriure la situació que es viu a Catalunya. Desitjar un Ulster no és cap broma, ni tampoc cap casualitat. Com tampoc ho és la paraula nazi, que tant s’utilitza en determinats cercles per qualificar les idees independentistes. I per què es repeteix aquesta paraula que evoca violència, presos polítics, vagues de fam i actuacions de l’exèrcit contra població civil? Què ho fa, que a pocs dies de la manifestació de la Diada tornin a desembarcar forces de seguretat a Catalunya? És el full de ruta de l’Estat espanyol per justificar l’ús de la violència esperant la primera espurna? Qui té interès a donar aquesta mala imatge de Catalunya que segurament farà la volta al món? Qui té interès a fer aquesta mala propaganda turística de Barcelona que fa uns dies que inunda determinats mitjans de comunicació? Barcelona no és Belfast i Catalunya no és l’Ulster per molt que alguns ho vulguin comparar. I l’Estat espanyol no és el Regne Unit perquè Escòcia sí que va tenir un referèndum acordat.