Calendari

Tenim l’agenda carregada. Tot són aniversaris. I tot ve del 1714, o fins i tot d’abans. Talment, d’un país mil·lenari entestat a trobar el seu lloc al món. Amb moltes victòries però, també, amb infinitat de derrotes. La història ens ha fet com som i dona per a molt recorregut. Segur, dimarts, la Diada, expressarem la nostra voluntat de ser i omplirem els carrers de manera pacífica i endreçada, doncs el catalanisme ha sabut trobar en el pacifisme la màxima expressió de la pròpia identitat. No calen piolins per ordenar les mobilitzacions, quan la crònica recent més aviat diu el contrari. I, en l’ordre del carrer, ha quedat prou clar quan hi ha descontrol i quan hi han bones maneres.

Diu la història que aquell 11 de setembre les tropes borbòniques van derrotar Catalunya i que, l’endemà, els barcelonins van començar la reconstrucció de la ciutat. Sempre, la voluntat de reeixir després del revés, sabent que la raó és en el nostre bàndol. “Llibertat o llibertat”, ha dit el president Torra, sabent que aquest és un bé preuat i irrenunciable.

El calendari marca el primer aniversari d’un dels moment en què, com a poble, vam tocar el cel. Però vam cometre l’error de menysvalorar la força de l’Estat, força legislativa i força militar. La legitimitat va topar amb la legalitat i s’ha pagat un preu molt alt. Empresonats i exiliats, a més de l’àmplia llista d’amenaçats, testimonien la gran dificultat de l’empresa. Però en cada campanya som un xic més a prop.

A vegades, el calendari és un xic borrós, tot i que marca amb vermell la Diada i anuncia les jornades de l’1 i 3 d’octubre. Fem camí, sense posar dates i sense acceptar renúncies. El camí és llarg i només depèn de la capacitat de mantenir pacíficament la voluntat col·lectiva.