Vegueries? Províncies? No, servei al territori!

Les darreres setmanes hem viscut un trist espectacle del tot estèril sobre el disseny de la visió administrativa del país. Un fals debat sobre vegueries vs. diputacions/províncies. Un tendenciós debat sobre si creem una nova estructura administrativa, si vegueries sí, o consells i diputacions, no. I per postres, la contaminació interessada per desacreditar encara més el projecte de si capital aquí o allà... Senyors, no és això! L'anàlisi és molt més simple. L'objectiu primer és la racionalització administrativa del país, i crec que el model és molt senzill. Deixant de banda un tema –que no és menor– com la necessitat de reformar lleis estatals per dibuixar el nou mapa català de divisió territorial (fet que obrirà un enfrontament entre Catalunya i Espanya i obrirà altres debats territorials en l'àmbit estatal), jo, com a alcalde, el que desitjo és una clarificació, una simplificació i una reforma dels diferents nivells administratius a Catalunya. El futur dibuix ha de ser senzill: ajuntaments a primera línia de servei als ciutadans, amb uns consells comarcals amb un paper menys polític i més gestor: amb un president i un consell d'alcaldes que marquen les prioritats i un gerent executor, i amb una funció mancomunadora de serveis: recollida de residus, serveis socials, joventut, grua... Fent un paper de suport als ajuntaments més petits, buscant economies d'escala i evitant el fantasma que plana sobre el municipalisme català i espanyol d'arribar a la supressió de municipis. Amb uns consells convertits en un espai mancomunat de serveis arribem a la vegueria, que ni més ni menys ha d'assumir les funcions de les diputacions com a espai de cooperació local, especialment orientat als menors de 2.000 habitants, donant un suport tècnic de qualitat i suport econòmic. Per tenir idea del que dic, a nivell tècnic només cal prendre com a referència els serveis de la Diputació de Tarragona: SAM –Servei d'Assistència Municipal– i BASE, servei de recaptació, models a seguir. I en matèria econòmica, les línies d'ajuts i plans d'obres públiques. Ni més i ni menys: com fins ara.

El reconeixement de les vegueries no ha de ser ni una nova divisió administrativa proposada pel «ranci nacionalisme català» ni és una nova menjadora per omplir-la de polítics a costa de les costelles dels ciutadans. No contaminem el discurs convidant a la demagògia política que ja n'està prou plena. L'esperit de la proposta és bo. Però ara no és el moment de generar aquesta polèmica. A punt d'acabar la present legislatura i enmig d'altres debats més necessaris. La legislatura 2010-2014 sí que haurà de ser l'escenari tranquil de debat, consens i desenvolupament de la llei de vegueries, per parlar-ne en termes de millora del servei al territori, de servei als nostres veïns i veïnes, lluny de picabaralles locals i d'interessos a curt termini.