Set anys

El paisatge de la Diada. Autocars aparcats en renglera un darrere l’altre al carrer Mallorca, bars plens a vessar de gent vestida amb la samarreta corall a l’entorn de l’estació de Sants, un parc del carrer de Sant Joan amb nens corrents mentre els pares fan temps per a l’hora de la mobilització, venedors intentant fer l’agost amb una oferta d’estelades de diferents mides, famílies i grups d’amics fent pícnic al migdia arrecerats a l’ombra, supermercats atapeïts per a l’abastiment de begudes... I ja a la tarda, una nova magnífica manifestació. Un cop més, massiva, pacífica, cívica, democràtica, exhibint al món el tarannà del moviment independentista. Aquest és l’ambient que s’ha viscut en les diferents mobilitzacions celebrades des que l’any 2012 una multitud sortís al carrer per a sorpresa dels partits per demanar la independència de Catalunya. Es va repetir ahir: festiu, positiu i reivindicatiu, i persistent, molt persistent. Prop d’un milió de persones hi van participar, segons la Guàrdia Urbana.

Set anys de mobilitzacions gegantines que confirmen que la gran força de l’independentisme és la gent. Una gent que no ha desistit ni pels cops de porra de l’1-O, ni per la repressió i les amenaces de l’Estat, ni tampoc davant l’injust empresonament o l’exili dels líders polítics i socials. I a hores d’ara és clar que no ho farà. El govern del PSOE n’hauria de prendre bona nota.