Tribuna
Higiènics i ben nets
La higiene no és pas un costum molt antic. Però la paraula sí: podríem arribar fins a Higiea, personificació de la salut a la mitologia grega, una de les filles del déu de la medicina, Asclepi, i de la deessa de la curació, Epíone. Per als llatins es deia Salus, sent la serp el seu símbol. Ara bé, ¿és el mateix “netejar” que “ser higiènic”? Netejar ho fa qualsevol: només cal contractar una empresa especialitzada o posar-s’hi: un cos humà, un bosc o un territori ple dels estrangers o indesitjables –segons alguns– que hi viuen. La higiene, en canvi, segons l’OMS, inclou les “condicions i pràctiques que ajuden a mantenir la salut i prevenen la propagació de malalties”. Exemples? La “higiene personal” s’aplica al cos, canviar-se de roba, etcètera; o el “paper higiènic” –un invent que només ens arriba a finals del XIX–, dissenyat per descompondre’s amb el sistema de desguàs, i que s’empra després de defecar o orinar, o per absorbir vessaments. Higiènic té més abast que net.
Certes pràctiques habituals d’higiene es consideren bons costums socials, mentre que descurar-les resulta desagradable, irrespectuós o amenaçant. La higiene és una aposta de salut pública i, fins i tot, un dret humà derivat (de 3a generació): l’accés a un entorn sa com a condició per al desenvolupament sostenible (Cimera de la Terra, Johannesburg 2002).
A les escoles recordem a famílies i nens la necessitat d’anar ben nets (rentar-se les mans i les dents, ús de l’aigua i el sabó, i –quan hi ha perill greu d’infeccions– mesures més dràstiques). La higiene està vinculada al procés civilitzador (Ariès i Duby, 1987). Però siguem clars: fins a mitjan segle XVIII la higiene sovint oblida –amb excepcions– el cos i l’entorn i només es fixa en el rostre i les mans. Amb la microbiologia (Pasteur i Kock) neix com una nova obligació social. Tot i així, va trigar molt a arribar l’aigua corrent a les ciutats, els banys solien ser lluny de les habitacions, i les desigualtats entre les possibilitats d’higiene segons les classes socials eren escandaloses. El nou model higiènic actual només es generalitza després de la Segona Guerra Mundial, tot i que ara, potser, s’ha passat de frenada: la publicitat “hiperconsumista” mostra exageradament xampús, perfums, cremes, filtres solars, i mil productes més. I ara, una denúncia: potser menyspreem la higiene d’allò que no és físic. Sé que és un salt conceptual, però ¿no han pensat mai que convindria una purificació també moral: deixar de banda els estereotips injustos, les pràctiques infeccioses que afavoreixen el contagi de la mentida, o, senzillament, aplicar l’ús del perdó, autèntic sabó de la higiene social? A més, són productes ben econòmics.
El nostre sistema educatiu inclou formació en protecció de la humanitat, en higiene moral. Per això, quan veig individus que, per quatre vots de grups socials amb escassa formació, calumnien o falten a l’honor d’altres, me n’avergonyeixo: generen infeccions i fan tuf. El refranyer català té una dita: “Boca que menja fel, no pot escopir mel.” A l’educació eticocívica i en valors fem possible un futur higiènic, protegit, sa: no es neteja només “passant l’escombra”, com volia aquell polític xenòfob, sinó instruint en bons costums, personals i socials. Que Higiea, si existís, ens protegeixi!