De reüll
Tresors perduts
Les pèrdues causades pel foc al Museu Nacional del Brasil són comparables a la destrucció de la ciutat de Palmira perpetrada per Estat Islàmic. La diferència és que en la tragèdia a l’equipament cultural de Rio de Janeiro no hi ha hagut morts i, en canvi, les víctimes de la guerra de Síria continuen augmentant.
Això sí, han cremat milions de peces, entre les quals l’esquelet humà més antic de l’Amèrica Llatina i arxius sonors de llengües, ara perdudes per sempre, perquè ja no en queden parlants. Tot i que la investigació encara és oberta, les crítiques denuncien la falta de recursos en l’edifici bicentenari del museu. El govern brasiler s’ha apressat a anunciar un partida de vora cinc milions d’euros per reconstruir-lo, però la pregunta és ara què hi pensen posar a dins i si l’anunci no és res més que una rentada d’imatge davant les eleccions de l’octubre, que s’emmarquen en un escenari insòlit.
Caldrà veure quina influència conserva Lula des de la presó sobre el seu substitut d’última hora, l’exacalde de Sâo Paulo Fernando Haddad, qui hauria de fer una remuntada èpica per vèncer l’ultradretà Jair Bolsonaro, el favorit en les enquestes i ingressat a l’hospital després que li clavessin una ganivetada. Si l’extrema dreta brasilera acaba tocant poder, serà un símptoma preocupant de com s’escampen la intolerància i la xenofòbia i de com n’és de fàcil perdre tresors que semblaven estar en un lloc segur.