La Diada dels presos

El nou líder del PP diu que a la manifestació de la Diada d’enguany a Barcelona hi havia un milió llarg de bruixes i bruixots, amb presencia del dimoni, que es tal com defineix el diccionari un aquelarre. Què es pot esperar d’un personatge tan inculte com Pablo Casado, producte de la titulitis madrilenya amb màster i carrera universitària més que dubtosos?

La manifestació d’aquest Onze de Setembre s’ha assemblat molt a la de la Diada del Milió, la del 1977, tant pel nombre de manifestants com pel contingut d’algunes de les proclames que s’hi sentien, perquè en les dues es reivindicava la llibertat dels presos polítics i el rebuig de la repressió de l’Estat. Els nostres presos van ser alhora els absents i els grans protagonistes d’una Diada que va caure en dimarts, i, malgrat que molts eren a Barcelona, no van deixar sols els presos. Al Puig de les Basses, la Dolors Bassa no va sopar sola, a fora, prop del centre penitenciari, com cada dimarts , hi havia un grup de gent que li feia costat.

No conec personalment la nostraconsellera de Treball empresonada, però si recordo bé la seva etapa com a sindicalista, quan ella era secretària general de la UGT a les comarques gironines, perquè cada vegada que hi havia eleccions sindicals per renovar el comitè d’empresa d’Hermes Comunicacions, l’empresa editora d’El Punt Avui, ella venia a la redacció, no fallava mai, amb el seu intent d’aconseguir col·locar algun delegat sindical de la UGT al diari. Una tasca amb la qual era constant i no defallia, malgrat que sabia que tots els candidats eren afilats a CCOO o es presentaven en la candidatura d’aquest sindicat o del Sindicat de Periodistes. Dolors Bassa sempre ha estat en contacte amb la gent del diari, a causa de les seves tasques sindicals i polítiques, sempre n’havia sentit parlar bé als companys de redacció. Bassa ha estat víctima de l’aplicació matussera i dubtosament legal de l’article 155, amb el qual es va destituir tot el govern de la Generalitat, i és en presó des de fa 174 dies, sense cap judici. La Dolors és un exemple dels presos polítics empresonats per l’Estat espanyol, tots gent propera, amb l’únic delicte d’haver complert el seu deure en el càrrec que ocupaven, com ho havien fet en les seves feines anteriors. El seu empresonament és tan injust com cruel, fruit d’una justícia viciada i polititzada, que no és mou per raons de dret, sinó per raons polítiques, ideològiques i suposadament d’Estat.