opinió
Cent dies
El període de cent dies per valorar un president va ser inventat fa més d’un segle pels francesos. Cent jours. Era el període que l’oposició concedia al govern abans d’atacar-lo. En el cas de Pedro Sánchez les critiques han vingut abans dels cent dies amb els arguments fonamentats de la dimissió de dos ministres i els dubtes mediàtics que ha provocat la seva tesi doctoral. Abans dels cent dies, l’oposició ha demostrat que no hi ha treva i que el seu objectiu és que convoqui eleccions generals com abans millor i que les perdi.
El president del govern espanyol treballa ràpidament perquè creu que no hi ha temps per perdre. La seva proposta de reforma exprés de la Constitució per tal de limitar els aforaments pot ser una oportunitat d’or per obrir el complicat meló de la Constitució i fer-ne una reforma més àmplia. En seixanta dies és pràcticament impossible de canviar allò que no s’ha canviat en quaranta anys, però amb el meló obert i amb voluntat per part de tothom seria possible adaptar-la als temps actuals i, sobretot, abordar els problemes de Catalunya tenint en compte que quan es va fer la Constitució del 78 el panorama democràtic no tenia res a veure amb l’actual.
Han passat cent dies de govern a La Moncloa de Pedro Sánchez i les formes del nou mandatari han canviat. Va rebre el president de la Generalitat, Quim Torra, en un gest de bona voluntat i pocs fets concrets. Amb tot, a Pedro Sánchez li manca l’autoritat moral. Encara que tingui la del Congrés dels Diputats no té la que dona a un governant haver guanyat les eleccions. Molta atenció amb allò que pugui passar a l’hora que els socis de Pedro Sánchez, sobretot Podem, hagin de votar els pressupostos de l’any vinent.